On ets Musa?

Ja no tinc la inspiració de la poesia,

la musa m’abandona’t,- quina nostàlgia!,

rodo pel món cercant, ple de melangia,

a on s’haurà amagat? amb la cortesia.

Sempre l’he respectat per tanta alegria,

poder sóc matusser i cap eminència,

això, no et dirà que tinc vehemència,

és un cicle de la vida, ja estaria.

Content fui si tornés altre vegada,

a brollar de nou sa melodia dolça,

per gaudir dòcil de l’enamorada.

Fruint gentil, amorosa amb molta força

amb bonics poemes sense escridassada,

per elogi a la dona, per llur lloança.

Autor: Joan