Càntics de felicitat Cant de la sibil·la dintre del cargol, enlluerna la vida com els rossinyols, i s’alegren quan ja tornen de Vinyols, fent la dansa més bella de nostra món. Quin misteri té per passar eix tràngol,  per endur-se l’amor dintre d’un pinyol, l’afecte que em dónes llueix en l’espígol, perfumada sempre, m’estima i ma dol. Voldria tenir l’amor per l’eternitat, escoltant els càntics de felicitat, sempre en tendresa ma dónes la vida. Satisfacció que desitjo cada dia, amb llur sensibilitat i modèstia, quedar als braços per sempre dormida.   Autor: Joan