A la meva dama

Ones que acaricien a la meva dama,

galopant damunt elles, la molt traïdora,

foc dintre del cor, doncs plora i t’adora,

demanant-li que tingui molta calma.

 Irromp amb afalacs de qui més l’ama,

però, l’ànima trista i pecadora,

arriba amb embolics molt temptadora,

i cau sola dintre sa pròpia trama.

Estima de bon grat l’enamorada,

mentre el dubte creix i vola cada dia,

ja tem, entrar a la seva morada,

Escoltant braolar, con si fos melodia,

en la nit espero i no està perforada,

m’arrenca l’esperit i llur simfonia.

Autor: Joan