Amor meu

Sentia el vent braolar dalt de la carena,

la tempesta amb virulència arrabassa

mon cor, llevat i damunt de l’arena,

al veure marxar l’amor i la deessa,

el vaixell ple de bondat i ma pena,

resta enfonsat, sol, l’enyor i tristesa,

ell a naufragat sense veure on anat

l’enamorada, quan sempre l’estimat.

Més Ai! Amor meu, perquè m’has deixat?

Mon cor m’has destrossat, i l’ànima

en pena rodola en penúria arruixat,

cerca amb solitud i ningú l’anima,

a trobar-se amb llur esperit assenyat,

son cor arrelat en l’alè marina,

lluita com un lleó de mar, que el domina,

per ressorgir a la dona divina.

Autor: Joan