Dona formosa

 

Dona formosa m’has robat aquest cor,

ell, per a tu batega i roman callat,

la passió em domina, no estic tallat,

sols puc dir-te d’una vegada i de cop?

 

Que els àngels baixaren i feren un cor,

per lloances calaren el cel entallat,

per a la mossa ara roman estrellat,

quina ventura! Poder lloar el record.

 

I mon cor exalça al sortir cada dia

el sol, demana enlairat l’estimada

en immensa alegria el món recordaria.

 

Romàntica, es torna com una fada,

la lluna es deixa veure quan ja clou el dia,

entonant una cançó per l’amada.

 

Autor: Joan