Angoixa

 

Camino per damunt de la carena,

cercant l’amor que sempre me domina,

sols la fragància de l’aire germina,

i neix dintre del cor una gran pena.

 

Es troba vencillat per la cadena,

l’angoixa ja oprimeix fins que fulmina

la voluntat de viure. Com cervina

voldria ser, per cercar la fagedena.

 

Lligada l’ànima per l’amor amat,

mon cor aclaparat clama llibertat,

per sentir-se a tothora sempre, calmat.

 

Dolça essència  per ésser alliberat

del turment de la vida, ja estic granat,

sols em manca estar venerat o vetat.

 

Autor: Joan