Camino per boscos

 

 

Camino per boscos, plens d’esperances,

per retrobar aquell somni ja estèril,

de la il·lusió concebuda ben fèrtil,

crear la utopia d’amor i benaurances.

 

Escolto el remor d’ones i llur danses,

que venen de terres on tot és perill,

boniques dones, que es miren al espill,

de clares aigües del mar de bonances.

 

Són boniques flors de color violàcies,

de cor ardent, totes i cadascuna,

enamoren amb els ritus i màgies.

 

Mon cor i ànima m’ha robat sols una,

l’estimo, i endolcir amb llurs fragàncies,

deixant-me per a ballar amb la lluna.

 

Autor: Joan