Com podria…

 

Espigues d’or broten en mon ànima,

regades amb sang del cor d’esperança,

que sorgeix de l’amor i de sa lloança,

amb la fe que tots plegats ens anima.

 

Com podria, OH Pàtria! que molt estima,

la poncella de llum plena amb aliança,

la trèmula pell de desesperança,

quan veuen tornar renéixer l’autoestima,

 

d’eixa nació oprimida, amb malícia, 

els qui ens domina amb poder i les armes,

bramen contra qui demana justícia.

 

Ofenen, per parlar la llengua que ames,

a ta pròpia casa. Prompte s’inicia,

la història, està pròxima amb moltes ganes.

 

Autor: Joan