Cresta del Pedraforca

 

 

Assegut damunt d’una pedra fosca,

noto braolar el fogony de tramuntana,

per sobre la cresta del Pedraforca,

el déu èol, bufa de molta gana,

per arrossegar la clenxa rosada,

de sa testa amb intangible clariana.

Déu, no permet que arrossegueu sa posada,

i la cadernera trina de lloança,

oferint al Senyor, tota boscana,

d’acords de celebritat i alabança,

s’emplena la serra de suau melodia,

preparant-se per ballar una dansa,

la més bella que es fa sempre cada dia.

Terra aimia, per tu somnio dintre del cor,

lliure com la cadernera del migdia,

dintre la senyera amb barres de sang i or.

 

Autor: Joan