Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

AMAS DE CASA DEL MUNDO
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 NOVEDADES 
 GENERAL 
 BIENVENIDOS A AMAS DE CASA DEL MUNDO... 
  
 FENG SHUI 
 PORTALES AMIGOS 
 OFRECIMIENTO DE FIRMAS 
 CRISTINA Y SUS AMIGOS 
 SOLICITA TU FIRMA 
 ESCRIBE TU OPINION DEL GRUPO- 
 MUY INTERESANTE 
 LA ADMINISTRACION- 
 ♥ EL RINCON DE CRIS♥ 
 target="_blank" href="url_del_archivo_css" type="text/css" rel="styleshee 
 ♥EL ESPACIO DE MIS AMIGOS♥ 
 ♥ FUISTE TU♥ 
 ♥ REFLEXIONES♥ 
 20 Consejos para Primavera 
  
 ♥ ENCUESTAS Y TEST♥ 
 ♥ ♥ BESOS♥ ♥ 
 ENTRA AL CHAT 
 Nuestra Capilla Virtual 
 ADVIENTO 2014 
  
  
 Fondos dia de la Madre 
  
 ACA ESTOY 
 ♥ JARDINERÍA ♥ 
 AQUI TUS CARTAS 
 IMAGENES PARA EL GRUPO 
 PORTADA DE LA SEMANA 
  
 SAN VALENTIN 
 BANER DE AMAS DE CASA 
 TODO NAVIDAD ! 
 FELIZ NAVIDAD !!! 
 http://elgritosagrado.com.ar/wp-content/uploads/2019/12/Feliz-2020-wassap-1.gif 
 BAULERA DE CRISTINA 
  
 E 
   
 HISTORIAS DE AMOR -HOY ROMEO Y JULITA 
 DEJA TU COMENTARIO - 
 Entrega de firmas 
 http://xat.com/radio_portal_do_amor 
 Febrero 2020 
 
 
  Eines
 
General: ♦ INCONCLUSO ♦
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: MILI  (Missatge original) Enviat: 09/04/2013 21:02

 
 
 
 
 
 
♦ INCONCLUSO ♦
 
Pedazos de promesas inconclusas, migajas de recuerdos casi olvidados viven en mi ser. Gotas de un sudor frío por correr tras de ti, con un inmenso miedo a perderte. Lágrimas amargas rodando sobre mis mejillas con el peso de la tristeza y la nostalgia. Dolores insoportables recorren por toda mi cabeza, pensar en ti es mi martirio. Nervios musculares que no quieren responder a mi cerebro. Paralizados por tu ausencia.
Caminos sin recorrer, poemas sin terminar, palabras sin decir, sueños sin realizar, promesas sin cumplir, pensamientos que fluyen en mi cabeza, pero sólo se quedan ahí, ¡atrapados!, como tener un lápiz y no saber usar un sacapuntas, dejando así muchos poemas por escribir en el olvido, como lluvias pronosticadas sin suceder, como una noche iluminada, pero sin estrellas, sólo las luces de la ciudad.
¡Todo se vuelve tan artificial! sabores dulces que saben amargos, lágrimas provocadas por una cebolla, colores intensos opacados por un gris neutral que sólo mis ojos ven pero no distinguen, mis labios hablan pero ya no se expresan, me has quebrantado pedazo tras pedazo, todo se ha vuelto tan inconcluso.
 
Nunca he sido el mismo desde que te perdí...
 
LEONARDO TOLEDO
 

 
 
 
 
 


Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: CRISTINA B Enviat: 12/04/2013 22:12


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats