Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

AMIGOPARASIEMPRE
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ♥ SUBETE AL TREN DEL AMOR ♥ 
 ♣Tus poemas ♣ 
 ♣Fondos Cumples♣ 
 ♣ Oración capilla ♣ 
 ♣ FONDOS PARA USAR♣ 
 FIRMAS PARA CONTESTAR 
  
 CHAPPLIM MÚSICA 
 
 
  Eines
 
General: Ven sobre mí
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 03/05/2011 17:27

 

 

 

 

    

 

 

                           

 

 

 

 

 

Agua soy que, aunque dance en surtidores,
tengo destino hacia la horizontal;
sumérgete en mi estanque, no demores
fracturar mi epidermis de cristal;
deshoja sobre mí todas tus flores
en mudo reventón primaveral.
Entrégame tu espalda, flota, yace,
desnuda piel que al tacto se deshace.


Brevería Nº 1375

 

 

 

 

Ven sobre mí

Ven sobre mí, y esparce los cabellos
sobre mi piel desnuda,
brisa rizando el mar de mis trigales
bajo la tibia antorcha de la luna.
Adhiéranse a mi umbral las dimensiones
de tus sinuosidades, cada curva
en vertical descenso, desbordando
los lindes de la blusa.
Hoy seré receptivo, tú agresiva,
ni a artefactos me niego, ni a ataduras.
Cauce soy de tu río,
fluyendo sobre mí, rumor y espuma;
Pero también te quiero en catarata
de arrebatadas aguas, hembra en furia,
asociando a explosión delicadeza,
rosa y pantera, terremoto y gruta.
Quiero sentirme objeto de tus ansias,
descúbreme, cincélame, estructura
mis propias agonías,
desde la insensatez hasta la angustia.
Arquitecta del alma,
modélame a tu imagen; mi penumbra
vístase de tu luz, mis algazaras
dancen al mismo ritmo de las tuyas,
y hallen acoplamiento mis deseos
al engranaje audaz de tu lujuria.
Sobre mi vieja planta, siento alzarse
floresta de columnas,
ojivas, arquitrabes;
me vas reconstruyendo en la tersura
de mi cuerpo inflamado,
qué recepción para tus dobles cúpulas.
Hay en las puntas de tus dedos ángeles
omniscientes, por eso no preguntan;
conocen el paisaje, cada esquina,
cada ángulo accesible, cada ruta.
E improvisan veredas
que nunca imaginara; soy la jungla,
y eres la exploradora; tal sondeo
nunca debiera concluirse, nunca.

Los Angeles, 22 de febrero de 2011

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: nania2 Enviat: 03/05/2011 17:57
          

 

                             

                                           

  

Gracias  por traernos tan bello mensaje Y POEMAS  

cbb6d689.gif picture by Bella_Mujer2000

Me encanta leerte

                      img216/1759/gracixcomnenapn3.gif

 

 

 

colina

 

 

 

                        

 

 



 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats