Català
Español
English
Português
Italiano
Français
العربية
Pàgina principal
|
Contacte
Correu electrònic:
Contrasenya:
Inscriviu-vos ara!
Heu oblidat la vostra contrasenya?
AMIGOPARASIEMPRE
Per molts anys, polo9038 ! Per molts anys, 9038polo !
Novetats
Afegeix-te ara
Plafó de missatges
Galeria d’imatges
Arxius i documents
Enquestes i Tests
Llistat de Participants
♥ SUBETE AL TREN DEL AMOR ♥
♣Tus poemas ♣
♣Fondos Cumples♣
♣ Oración capilla ♣
♣ FONDOS PARA USAR♣
FIRMAS PARA CONTESTAR
CHAPPLIM MÚSICA
Eines
General:
En pie la palabra
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior
Tema següent
Resposta
Missatge 1 de 2 del tema
De:
enri pas
(Missatge original)
Enviat: 26/06/2011 18:42
En pie la palabra
Como la ola que bate sobre la roca
Así mi actitud noctábula reincide
Sin poder evitar morir a su vera
En disciplina querencia se sienta y lo intenta.
Y vuela mi pluma sobre el papel más regio
Que se detiene a veces consciente en seco
Hilvando y bordando me pruebo mi verso
Sin su urdirme por fin lo desecho.
Así mi devoción entre vocablo y caida
Que inunda cajones, bolsillo, día
Para escudriñar a veces en el baúl del olvido
Y mirar sorprendido ¿puede yo escribir esto?.
Y de nuevo remonto a mi papel y pluma
Extrayendo imágenes del manatial más fresco
A veces manidos, otras inventos
A veces oleadas de puro sentimiento.
No ha de morir mi palabra
No ha de ahogarse en silencio
Aunque mi garganta se resista
Aunque mi cuerpo esté muerto.
Lo intento, lo intento y lo siento
Autor : Desconocido
Primer
Anterior
2 a 2 de 2
Següent
Darrer
Resposta
Missatge 2 de 2 del tema
De:
nania2
Enviat: 26/06/2011 19:11
Así mi actitud noctábula reincide
Sin poder evitar morir a su vera
En disciplina querencia se sienta y lo intenta.
Y vuela mi pluma sobre el papel más regio
Que se detiene a veces consciente en seco
Hilvando y bordando me pruebo mi verso
Sin su urdirme por fin lo desecho.
Así mi devoción entre vocablo y caida
Que inunda cajones, bolsillo, día
Para escudriñar a veces en el baúl del olvido
Y mirar sorprendido ¿puede yo escribir esto?.
Y de nuevo remonto a mi papel y pluma
Extrayendo imágenes del manatial más fresco
A veces manidos, otras inventos
A veces oleadas de puro sentimiento.
No ha de morir mi palabra
No ha de ahogarse en silencio
Aunque mi garganta se resista
Aunque mi cuerpo esté muerto.
Lo intento, lo intento y lo siento
Autor : Desconocido
Enric!!! que bonito fondo
y que bonito escrito
te quiero amigo
En pie la palabra
Como la ola que bate sobre la roca
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats