Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

AMIGOPARASIEMPRE
Per molts anys, 9038polo !                                                                                           Per molts anys, polo9038 !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ♥ SUBETE AL TREN DEL AMOR ♥ 
 ♣Tus poemas ♣ 
 ♣Fondos Cumples♣ 
 ♣ Oración capilla ♣ 
 ♣ FONDOS PARA USAR♣ 
 FIRMAS PARA CONTESTAR 
  
 CHAPPLIM MÚSICA 
 
 
  Eines
 
General: DAME.....
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: nania2  (Missatge original) Enviat: 15/07/2011 12:04
 
 
 
 
Dame un mundo en tiniebles donde el hambre de tí jamas se esconda. Dame un mundo perfecto donde no haya que  hablar de lejanías. No dejes que tu sombra se escape aleteando por las rendijas de mi ventana. Nunca más, nunca más, aprieta eternamente esta cadena. Que el viento que vuela fuera, no  se entere que te has ido.  Coje el canto de lluvia frio y triste, para bañar con él mi melodía y apoyalo en mis manos. Encierra  entre mi piel  una mirada tuya. Mirada que mordia cruelmente mi silencio. Y deja reposar tu crueldad en mi  cuerpo. Y ahora toma una pausa de amor. Una pausa de amor que inunde el día. Una pausa de amor que nunca acabe. Y 'ahora hablamé en el viento de tu huida, que yo sepa  donde se encuentra tu alma para que  la mía, salga en  su busca y la encuentre. Pués no puedo vivir sin tí...    .


Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: enri pas Enviat: 16/07/2011 13:35




Al besarte parece que se agitan
mil diminutos dedos en el vientre;
mil susurros eróticos que invitan
a que en tu oscura intimidad me adentre;
mil temblores de muslos que me gritan,
exigiendo que me alce y me descentre.
Y tu me besas repitiendo el grito,
mi cuerpo ya a tu cuerpo circunscrito.

Llegué y amé

He avanzado entre muslos diagonales,
columnas lúbricas hospitalarias,
donde abismadas rutas secundarias
cruzan a veces sendas principales.

Me detuve a beber en manantiales
de convulsivas aguas, en las varias,
íntimas franjas, zonas solitarias,
susceptibles de audacias sensoriales.

Llegué y amé; no fui disminuído
por mente anémica o pudor fingido;
todo ofrecido fue, todo aceptado

en absoluta desnudez, desierta
de ajenas sombras, como quien despierta
inesperadamente a nuestro lado.

Cantabria, 21 de mayo de 2007

Soneto Nº 1697

Miniatura
Plácido Domingo -MUJER-, 1998..VOB




 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats