Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

AMIGOPARASIEMPRE
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ♥ SUBETE AL TREN DEL AMOR ♥ 
 ♣Tus poemas ♣ 
 ♣Fondos Cumples♣ 
 ♣ Oración capilla ♣ 
 ♣ FONDOS PARA USAR♣ 
 FIRMAS PARA CONTESTAR 
  
 CHAPPLIM MÚSICA 
 
 
  Eines
 
General: Este tren
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 04/08/2011 19:07
 
 
 
 

Poemas de amor,

de soledad, de esperanza

 

 
 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Quiere arrancarle al tiempo un ciclo nuevo
esta garra de mano que suaviza
sólo por ti las uñas; me sublevo
ante su absurda marcha antojadiza.
Pausado irá si rápido me muevo,
y alígero si el pie me inmoviliza.
Un nuevo ciclo para ti conmigo,
sin horas, sin programa, sin testigo.

Brevería Nº 1657

 
 
 

 

 

Este tren


Este tren que me lleva, que no tiene estaciones,
sólo atraviesa túneles, desconoce paisajes,
y voy solo en su extraño compartimento oscuro,
donde orfandad y tedio no cesan de agolparse.

Yo no compré billete, ¿quién me empujó a subirme,
y en qué punto, si llega, devendrá el desembarque?
Si es la barca de hierro de moderno Caronte,
¿no hay más almas que crucen a las puertas del Hades?

No recuerdo haber muerto; tal vez nadie revive
sus últimos momentos desde un futuro instante.
O tal vez no he vivido, siendo sólo una sombra,
un reflejo en el agua, o un rumor en el aire.

Es glacial el entorno, como cuando se cierran
definitivamente los ojos de la madre,
o interviene el invierno, con su garra de hielo,
rasgando alma y sentidos que abandonó la amante.

No entiendo este viaje, ni si tiene destino.
Quizá me espera el tajo siniestro del arcángel
que aparece en mis noches sin pronunciar palabra,
de actitud ominosa, y esgrimiendo un alfanje.

Cierro los ojos. Oigo tedioso el traqueteo
de las ruedas, narrando, monótono, incesante,
su poema de hierro. Pero no sé dormirme.
¿Seré el sueño en un cuento que nunca ha de contarse?


Los Angeles, 15 de abril de 2011

 

 

 

 

 
 
                                                                                                                                                                                               


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: nania2 Enviat: 05/08/2011 06:13
MI SECRETO

A menudo preguntan mi secreto,
en qué lugar recibo mi poesía,
si me asalta la musa en pleno día
o en las noches me dicta mi soneto.

Si mis versos suponen algún reto,
si mi numen es sólo fantasía,
a qué destinos viaja el alma mía,
si van mis besos a un lugar concreto.

Tratan de ver así más de mi fondo
cuando tan simple es ver en lo evidente,
no es preciso indagar hasta tan hondo.

Si quieres descubrir cuál es mi fuente
con gusto a tus cuestiones le respondo:
me nutro del Amor, sencillamente.

Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: Llum Enviat: 06/08/2011 22:25

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: Susa 60 Enviat: 07/08/2011 16:14


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats