Quan pujo a la muntanya
i contemplo la ciutat
versos flueixen de l'ànima
que avui et vull cantar.
Assegut a la vora
d'un camí de Montjuïc
observo la solera
que escapa del teu perfil.
Els rius que et banyen,
quan baixen cap al mar,
i el seu pas que acompanya
Una Sèquia, la Monar.
L'Onyar amb els seus ponts,
el Ter amb el seu pedregar,
el Güell amb els seus follets,
el Galligans en la seva brevetat.
Sant Daniel i la seva vall,
els tinc després de mi,
donant nom a aquest carrer
on l'amor vaig conèixer.
Al front la Devesa,
arbreda sense igual,
competint en bellesa,
amb Sant Feliu i Catedral.
Passeig Arqueològic,
Plaça dels Jurats,
Museu Romànic,
'Racons per enamorats !.
Aquestes parets germanes,
que donen entrada al Call
i ombra a la via romana,
tan gloriosa i immortal.
A sobre hi ha Sant Domènech,
molt de temps militar,
fa temps hi eren els sometents,
i ara hi ha la facultat.
Allà neix la muralla,
a Plaça Catalunya va,
pujant a la talaia
es pot admirar.
Com dos blanques gaseles,
que et miren amb passió,
són les torres bessones
de l'església Sagrat Cor.
I aquest edifici gegant,
a què anomenem "el bolet",
sempre atent i vigilant,
encara que no ens pugui veure.
Pont de Pedra mirant,
cases de múltiples colors,
que al riu s'estan banyant
i són muses de pintors.
La Rambla està al seu costat,
amb les típiques arcades,
sempre lloc destacat
per a cites concertades.
I sense deixar de contemplar-te,
van passant les hores,
amb l'encís de la teva semblant,
ets ciutat que t'enamores.
Cases, torres i fonts,
places, jardins i flors,
carrers, rius i ponts,
Girona de mil amors.
JUANITA
Assunto anterior
Primeira 
