|
|
POEMAS: PABLO NERUDA
Triar un altre plafó de missatges |
|
|
| De: nania2 (Missatge original) |
Enviat: 07/02/2021 10:52 |
Era mi corazón un ala viva y turbia... Era mi corazón un ala viva y turbia... un ala pavorosa llena de luz y anhelo. Era la primavera sobre los campos verdes. Azul era la altura y era esmeralda el suelo. Ella -la que me amaba- se murió en primavera. Recuerdo aún sus ojos de paloma en desvelo. Ella -la que me amaba- cerro sus ojos... tarde. Tarde de campo, azul. Tarde de alas y vuelos. Ella -la que me amaba- se murió en primavera... y se llevó la primavera al cielo.
|
|
|
Primer
Anterior
2 a 2 de 2
Següent
Darrer
|
|
|
|
De: karmyna |
Enviat: 07/02/2021 22:30 |
|
|
|
|
| |
|
|
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats | |
|
|