Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

AMISTADES DE 40 EN ADELANTE DE ODALISCA Y SUS AMIGOS
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 NUEVA SALA DE CHAT 
 ************************ 
 Chat Emergencias 
 Regalitos 
 Firmas de Angie 
 *********************** 
 ♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪ 
 ♪Odalisca Chat Radio♪ 
 ♪Llenemos el AutoDj♪ 
 ♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪♪ 
 GRACIAS AMIGOS POR ESTAR ACA 
 IMAGENES 
 Deja tu Poema 
 Frases 
 Reflexiones 
 Cartas de Amor 
 Adornos para tus mail 
 Envia postales 
 MENSAJES PARA RESPONDER 
 CREA TU PROPIO MENSAJE 
 GIFS Animados 
 Artemisa y Sus Firmas 
 Juegos de Sussy 
 Cositas de Serenidad 
 Rozel y sus Relatos 
 MUSICA 
 ҳ̸Ҳ̸ҳ_ⓒⓐⓡⓐⓒⓣⓔⓡⓔⓢ_ҳ̸Ҳ̸ҳ 
 
 
  Eines
 
General: AGUA MANSA...
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: AYOREITA  (Missatge original) Enviat: 18/01/2011 20:16
     AGUA MANSA....
 
Agua clara que corre sin rumor,sin sentirse,
sobre el lecho de flores deshojadas del viento;
unas matas agrestes a su orilla serena
y el trepar de la brisa matinal por las ramas.
 
Agua mansa...Y bañandose de ternura mis horas,
en el èxtasis latente del correr sin prisas..
junto al sauce que deja sus girones de sombra
bajo el sol tutelar que va oreando el llano.
 
En el claro matìz de una tarde sencilla ,
en la mansa quietud del paciente rebaño
y en los rayos de luz que al pasar desaparecen,
haya un vuelo de amor que perfume mi espìritu....
O en la noche otoñal salpicada de estrellas,
con el suave embeleso que satura el silencio,
se abandone al rumor del afàn cristalino
de la amargura  sutìl de mi fuente de làgrimas.....
Necesito esta flor que se ha abierto en la orilla,
quiero herir con mi aliento su corola de espuma
y mecerme en la dulce somnolencia que ritma
como un rezo inmortalen la linfa del lago....
 
Unos ojos muy mansos y unas manos muy tiernas y fuertes,
la palabra màs leve que dijeran sus labios,
y una gran humildad floreciendo en el alma
para alzar mi albo ruego de caricias azules....
como soñàbamos en nuestras noches estrelladas
y las alboradas tibias........
 
 
 
AYOREITA



Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats