Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

AMISTADES SIN FRONTERAS
Per molts anys, VAINICA !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
  
  
 BIENVENIDOS AL GRUPO AMISTADES SIN FRONTERAS 
 GIFS EN GENERAL 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
  Eines
 
General: Reflexiones en tristeza sostenida
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: MachiV  (Missatge original) Enviat: 04/01/2021 20:04
REFLEXIONES EN TRISTEZA SOSTENIDA
   Rafael Vásquez G.   a mi novia Marcia
 
Se escapa el viento sobre el mar
en este tiempo extraño
cuando los hombres se rascan la cabeza
sin saber qué hacer.
 
Viaja el viento y viaja la vida
y con el se van las esperanzas de los hombres
a pesar del canto permanente de los ángeles
que han tratado de impedirlo.
 
Pareciera que estamos condenados
a la ignorancia repetida
en los páramos que llamamos ciudades
mientras el odio se pasea impune por las calles.
 
Se marcha el ángel cabizbajo
abatido por la incomprensión humana.
No fue ese el plan original para los hombres.
Ellos no fueron diseñados para vivir de esta manera
en este desierto de amor
en este temor
a las inesperadas bombas ocultas
al rencor codificado en los palacios,
a la ambición rampante de las fortunas,
a los vampiros que beben la sanbren del planeta
a la ignorancia repetida de los líderes mundiales
a las embarcaciones cargadas de sueños
que zozobrab en medio de las islas,
que cruzan las fronteras
y que ahora llaman ilegales
como si hubiesen zonas vedadas en el planeta,
a los mentirosos de toda la historia
los corruptos y los hipócritas
que nos vendieron una historia falsa
para abultar sus bolsillos de monedas.
 
Se espantan los ángeles
ante la estupidez humana
incontablemente repetida
sostenida
por los siglos y los siblos.
 
¿Y tú, bella doncella?
la que me acompaña desde hace siglos y milenios
sin pedir, ni esperar una palabra mía.
Tú que te vuelcas en amor
hacia el viejo peregrino.
Que llenas su vida de ternura.
Que le envías palabras de dulzura
¿Qué podemos hacer tú y yo?
para detener esta locura.
¿Será amarnos sin condiciones,
sin palabras, sin versos, sin poemas?
¿Será sacrificarnos
en el altar del tiempo
y orar para que el hombre aprenda?
¿Cuál es la magia que usaremos?
¿Cuál es el conjuro, cuál es la invocaciónQ
Que nos permita mitigar
la insensatez planetaria?
¿Cómo guardar silencio
ante el holocausto que se avecina
mientras los rebeldes se entretienen
en las orillas y los lupanares del mundo?
¿Podemos hacer algo acaso?
 
COMPARTIDO CON MUCHO AMOR,
 
MACHI V


 


 
 



Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: OSCARJ Enviat: 05/01/2021 13:06



 

 photo 234-1.png

 




Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: Lizy 026 Enviat: 07/01/2021 02:33

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: AmistadesSinFronteras Enviat: 08/01/2021 06:11
Querida  Amiga  del  Alma
MachiV
Hermoso Mensaje
AMISTADES SIN FRONTERAS
graciasPorVisitarnos.gif picture by lhamya_bucket
® Pipoll Derechos Reservados
©Copyright number 00427901-3


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats