Noia eixerida

 

Com està aquesta noia tant bonica,

en el seu tarannà, enlluerna a la gent,

paraules que són un regal permanent,

a qui va adreçades a l’oïda es fica.

 

Endevina endevinalla, que explica

la meva neboda estimada, i és adient,

superant amb dolçor  força convincent,

a les reunions tot el món li suplica,

 

s’adreci com han de fer llur qüestió,

ella és molt espavilada i eixerida,

amb dues paraules acaba la gestió.

 

Badats es queden amb la preferida,

quan li dóna cops per Nadal al tió,

treien al tronc, tota bondat exigida.

 

Autor: Joan