Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Amigos de Gabito
Per molts anys, yexhua !                                                                                           Per molts anys, DIAVOLO !                                                                                           Per molts anys, Zorrito !                                                                                           Per molts anys, beronica !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 "Reglamento del Grupo" 
 " General " 
 " Poemas " 
 "Administración" 
 " Comparte Ayuda " 
 Sugerencias ,Quejas , Comentarios 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 ►► Paneles todo PSP 
 Tutoriales aprendizaje 
 ►► Materiales 
 ►► Todo para Fondos 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 Ofrecimientos y entregas 
 " Buzones " 
 Comunidades Amigas 
 Responder Mensajes 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 
 
  Eines
 
General: ===Poema del Inmigrante===
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: CaTuMpI  (Missatge original) Enviat: 02/09/2010 22:37
772-Catumpi-Marron-26ago2010.gif
 
 

 

POEMA DEL INMIGRANTE

 

Siempre hay un mañana y un ayer. Siempre una despedida y un volver. Y es la misma historia que a menudo se repite de querer volver. Vuelven las estaciones del año y con ellas su acontecer; vuelve el huerto a florecer, el fruto a crecer y las hojas a caer. Y..en un atardecer encendido, regresan las aves a su nido, a dar calor y abrigo, y a sus polluelos proteger. Y nosotros: para bien, o para mal, siempre queremos volver, adonde quedó enterrado el cordón umbilical. Y qué sucede cuando volvemos al sitio anhelado? Entonces nos damos cuenta, que la mente nos ha traicionado; que nada es lo mismo, que todo ha cambiado; que aquel ambiente antes nuestro y alagüeño, ahora es ajeno, tiene otro dueño. Que ya no existe aquel humilde hogar donde un dia todo fuera: luz y alegria, y hoy, aquel paraje triste, solo semeja una tumba fria. Entonces nuestros ojos entristecen, al ver el solar valdío donde triste canta un grillo, y unas hierbas crecen. Y qué nos queda entonces? Solamente volver de nuevo, al exilio voluntario, a voltear las hojas del calendario, y a esperar:que una fria mañana, o- un lluvioso atardecer, tengamos que emprender -el viaje del no volver- Amigo mio, la vida es un laberinto: es sueño, es ilusión y es misterio.

 

 

SAMUEL CABALLERO

 

 

Dedicado a todos aquellos quien como yo

abandonaron un dia su patria en busca del progreso

y de una nueva forma de vivir

 

Liliana Blanchard (Catumpi)

 

 
 
 
 
 
 
 
 

Arreglos: La Vida es un Ratico ©

Musica: Migra - Santana



Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: Marthola Enviat: 03/09/2010 00:35
ESTA HERMOSO TU APORTE
SANTANA UN GRANNN MUSICO
ME ENCANTAAAAA
GRACIASSS AMIGUITA
 
 

Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: MariposadeColores Enviat: 03/09/2010 02:28

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: Stephany23 Enviat: 03/09/2010 16:36
Besitos gorditos
 
Stephany


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats