Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Amigos de Gabito
Per molts anys, BerenSUD !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 "Reglamento del Grupo" 
 " General " 
 " Poemas " 
 "Administración" 
 " Comparte Ayuda " 
 Sugerencias ,Quejas , Comentarios 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 ►► Paneles todo PSP 
 Tutoriales aprendizaje 
 ►► Materiales 
 ►► Todo para Fondos 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 Ofrecimientos y entregas 
 " Buzones " 
 Comunidades Amigas 
 Responder Mensajes 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 
 
  Eines
 
General: Mañana De Pascua-
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: Lissa  (Missatge original) Enviat: 24/04/2011 19:32

MAÑANA DE PASCUA

(Mt 28, 1-10; Mc 16,1-8; Lc 24,1-11; Jn 20,1-18)

Por

Emma-Margarita R. A.-Valdés

Cuando abrí mi sepulcro, el monumento

enterrado en la cuna del olvido,

brotaron en mi pecho, roto, herido,

aromas de jazmines de tu aliento.

Con raíces y espinas construí

tu altar del sacrificio en mi interior,

se iluminó la sombra del dolor

y el vacío hecho luz me habló de Ti.

Ahora sé que tus dogmas eran ciertos,

no temo a mi destino que se labra

con la eterna verdad de tu palabra;

ya no te busco, amor, entre los muertos.

Me despojo de un mítico sudario,

avento las cenizas del temor,

acepto mi intemperie con temblor

de lágrima abrasada en incensario.

Mi cuerpo se descarna del silencio

al eco de mi nombre en tu llamada,

hoy te sigo, Rabboni, enamorada

y me postro a tus pies, te reverencio.

En mi sembrado manan las espigas

cascadas de semillas celestiales,

las riegas con tus dones bautismales

y anhelan que, en tu mano, las bendigas.

Vuelo a tu Galilea; voy al centro

de tu océano humilde y transparente.

Voy a apagar mi inmensa sed ardiente

y a llevar tu agua clara tierra adentro.

Llegaré hasta tu faro, a la atalaya

donde rompen las olas sucesivas,

fragmentaré mi piedra en sensitivas

arenas refulgentes de tu playa.

Y volveré al camino, a los senderos

alejados del ruido de tu mar,

enseñaré en secano tu remar

a náufragos que esperan ser barqueros.



Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: DEARA Enviat: 24/04/2011 19:49


 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats