Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Amigos de Gabito
Per molts anys, VidaNueva 70 !                                                                                           Per molts anys, Sarina1501 !                                                                                           Per molts anys, carmenbella !                                                                                           Per molts anys, 48dulcesevillana !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 "Reglamento del Grupo" 
 " General " 
 " Poemas " 
 "Administración" 
 " Comparte Ayuda " 
 Sugerencias ,Quejas , Comentarios 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 ►► Paneles todo PSP 
 Tutoriales aprendizaje 
 ►► Materiales 
 ►► Todo para Fondos 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 Ofrecimientos y entregas 
 " Buzones " 
 Comunidades Amigas 
 Responder Mensajes 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 
 
  Eines
 
General: Vida de mi vida eres...
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: Casimiro López Cano  (Missatge original) Enviat: 23/05/2013 16:33
 
 
 
 
 
 
Vida
de mi vida eres,

no lo llegues a olvidar
ni de nuestro amor reniegues
aunque vieras naufragar
este alma que retiene
de la tuya el palpitar
haga frío, llueva o nieve,
porque eres el vibrar
de las formas y relieves,
de siluetas al azar ...
dibujando el cielo viene
una estrella a titilar;
Iniciales bellas tiene
por tu nombre pronunciar.
Amanecer tu esposa.


Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: SALVA Enviat: 24/05/2013 14:52

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: Melissa23 Enviat: 24/05/2013 15:34


0000Buonweekend05
LA MATTINA E’ GONFIA DI TEMPESTA

0d666b1deb755cM

La mattina è gonfia di tempesta
nel cuore dell’estate.
Come bianchi fazzoletti d’addio viaggiano le nubi,
il vento le scuote con le sue mani peregrine.
Cuore infinito del vento
che palpita sul nostro silenzio innamorato.

E ronza tra gli alberi, orchestrale e divino,
come una lingua piena di guerre e di canti.

Vento che rapina fulmineo le foglie secche
e devia le frecce palpitanti degli uccelli.

Vento che le travolge in onda senza spuma
e sostanza senza peso, e fuochi inclinati.

Si rompe e sommerge il suo volume di baci
combattuto sulla porta del vento dell’estate.

[Pablo Neruda *

00000ssdao

000PDL

Baci Baci & Abbracci di Cuore!

0d666b1deb755cM

00000ssdao



















 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats