Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Amigos de Gabito
Per molts anys, SerenataEspiritual !                                                                                           Per molts anys, Hiedra !                                                                                           Per molts anys, ASTURIANINA RAQUEL !                                                                                           Per molts anys, chatopenai !                                                                                           Per molts anys, ROSY49 !                                                                                           Per molts anys, SERENO !                                                                                           Per molts anys, LEIDI !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 "Reglamento del Grupo" 
 " General " 
 " Poemas " 
 "Administración" 
 " Comparte Ayuda " 
 Sugerencias ,Quejas , Comentarios 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 ►► Paneles todo PSP 
 Tutoriales aprendizaje 
 ►► Materiales 
 ►► Todo para Fondos 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 Ofrecimientos y entregas 
 " Buzones " 
 Comunidades Amigas 
 Responder Mensajes 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 
 
  Eines
 
General: FRAGMENTOS PARA DOMINAR EL SILENCIO
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: Katia  (Missatge original) Enviat: 29/11/2016 17:41

 

 

 

 
FRAGMENTOS PARA DOMINAR EL SILENCIO
 
I

Las fuerzas del lenguaje son las damas solitarias, desoladas, que cantan a través de
mi voz que escucho a lo lejos. Y lejos, en la negra arena, yace una niña densa de
música ancestral. ¿Dónde la verdadera muerte? He querido iluminarme a la luz de
mi falta de luz. Los ramos se mueren en la memoria. La yacente anida en mí con
su máscara de loba. La que no pudo más e imploró llamas y ardimos.


II
Cuando a la casa del lenguaje se le vuela el tejado y las palabras no guarecen, yo hablo.
Las damas de rojo se extraviaron dentro de sus máscaras aunque regresarán para sollozar
entre flores.

No es muda la muerte. Escucho el canto de los enlutados sellar las hendiduras del silencio.
Escucho tu dulcísimo llanto florecer mi silencio gris.


III
La muerte ha restituido al silencio su prestigio hechizante. Y yo no diré mi poema y yo he
de decirlo. Aún si el poema (aquí, ahora) no tiene sentido, no tiene destino.

 

Alejandra Pizarnik
De "La extracción de la piedra de la locura"

 


 


Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Tatisverde Enviat: 05/12/2016 00:53

 
 
 

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: MARYA Enviat: 07/12/2016 15:39


 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats