Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Amigosdeaquiydeallacompartiendo
Per molts anys, Walter Delgado Rafael !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 ♥.·:*BIENVENIDO AL GRUPO*:·. ♥ 
  
 Presentate aqui 
  
 Cartelitos para responder 
 Dia de la semana 
  
 Amparito--clase psp 
 Tutoriales varios 
  
 Poemas 
 Reflexiones 
 Fondos listos 
 Retos 
 Hogar-Varios 
 Buzones personales ... 
  
 
 
  Eines
 
General: ::: Soy posible
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: ◘ Sire ◘  (Missatge original) Enviat: 05/08/2021 20:28
 
 
 
 Soy posible…
 
 
Este destino de leña, destinada a arder sin remedio,

                                     me puso frente a un dilema que me cuesta descifrar;

                                              con sofocos… me enseñó a ser posible;

                                           me unció a conceptos y decretos firmados,

                                          llenó mi vida de fundamentos bien sentados

                                         y me empujó a bogar mar adentro sin timón.

 

                                     Se apagaron los tizones con las olas indomables,

                                    se enfriaron mis entrañas por un siglo y algo más;

                                   pero el viento trajo soles calentando los deshielos;

                                    las sirenas con su canto misterioso me arrullaban,

                                      y flotando en las espumas mi destino regresó.

 

                                  Leña mojada y maltrecha, en las rocas me encontré,

                                      los soles de aquel viento, calentaron camalotes

                                    florecieron los abrojos, sanaron mis pies heridos;

                                   mi destino en rebeldía volvió de nuevo a prender.

 

                                   Con las aguas del deshielo o la arena del desierto,

                                               en medio de sofocos… fui posible;

                                         me apremiaron las quimeras… fui posible,

                                      las falacias midieron mi estatura… fui posible,

                                         engrillada… solitaria y sn alas… fui posible,

                                         al ocaso voy llegando suavemente y segura,

                                         porque con sofocos aprendí, que soy posible…

 
 
 
 NINFA DUARTE
 
 
 
 
 


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: Taty Enviat: 06/08/2021 02:34
 
                               Bonito poema,
            muchas gracias
 
                      Taty

Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: irisolita Enviat: 06/08/2021 10:02
140 ideas de Abrazos en 2021 | abrazos, imagenes de abrazos, imagenes de  abrazos tiernos

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: Amparito 09 Enviat: 06/08/2021 14:43
XANIA asa


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats