Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

As Poderosas e Amigos
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 RECORDAÇÕES 
 MOLDURAS 
 §§ RECEITAS §§ 
 CÂNCER DE MAMA 
 SAÚDE 
 FUNDOS E TEXTURAS 
 CANTINHO DA MARY 
 CANTINHO DA ESTRELA DALVA 
 RAZÕES & EMOÇÕES 
 PEDIDOS E ENTREGAS DE ASSINATURAS 
 LETRAS E MÚSICAS 
 GIFs, IMAGENS e FIGURAS 
 MIMADA DA SEMANA 
 CHAT PODEROSAS 
 
 
  Eines
 
General: NOCTURNO de José Asunción Silva poeta colombiano .
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: Ruben1919  (Missatge original) Enviat: 26/01/2011 14:53

Nocturno

Una noche,
Una noche toda llena de perfumes, de murmullos y de músicas de alas,
Una noche,
En que ardían en la sombra nupcial y húmeda las luciérnagas fantásticas,
A mi lado, lentamente, contra mí ceñida toda,
Muda y pálida
Como si un presentimiento de amarguras infinitas,
Hasta el más secreto fondo de tus fibras te agitara,
Por la senda florecida que atraviesa la llanura
Caminabas,
Y la luna llena
Por los cielos azulosos, infinitos y profundos esparcía su luz blanca,
Y tu sombra
Fina y lánguida,
Y mi sombra
Por los rayos de la luna proyectada
Sobre las arenas tristes
De la senda se juntaban
Y eran una
Y eran una
¡Y eran una sola sombra larga!
¡Y eran una sola sombra larga!
¡Y eran una sola sombra larga...!

 

 

Esta noche
Solo; el alma
Llena de infinitas amarguras y agonías de tu muerte,
Separado de ti misma, por la sombra, por el tiempo y la distancia,
Por el infinito negro,
Donde nuestra voz no alcanza,
Solo y mudo
Por la senda caminaba...
Y se oían los ladridos de los perros a la luna,
A la luna pálida
Y el chirrido de las ranas...

Sentí frío. Era el frío que tenían en la alcoba
Tus mejillas y tus sienes y tus manos adoradas,
Entre las blancuras níveas
De las mortuorias sábanas!
Era el frío del sepulcro, era el frío de la muerte,
Era el frío de la nada...
Y mi sombra
Por los rayos de la luna proyectada,
Iba sola,
Iba sola,
¡Iba sola por la estepa solitaria!
Y tu sombra, esbelta y ágil
Fina y lánguida,
Como en esa noche tibia de la muerta primavera,
Como en esa noche llena de perfumes, de murmullos y de músicas de alas,
Se acercó y marchó con ella,
Se acercó y marchó con ella,
Se acercó y marchó con ella...
¡Oh las sombras enlazadas!
¡Oh las sombras de los cuerpos que se juntan con las sombras de las almas!
¡Oh las sombras que se buscan y se juntan en las noches de negruras y de lágrimas...!

José Asunción Silva .-





Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: Marybru Enviat: 26/01/2011 16:00
Seja feliz

Olhe no seu jardim as rosas entreabertas,

nunca as pétalas caídas;
Observe em seu caminho a distncia vencida e,

nunca o que falta;
Guarde em seu olhar os brilhos da alegria e,

nunca as névoas da tristeza;
Extraia da sua voz rasadas e canções e,

nunca os xingos do ódio;
Conserve em seu rosto as linhas de seu sorriso e,

nunca os soluços de seu pranto;
Conserve em seu ouvido as palavras de amor e,

nunca os teus gemidos;
fale aos homens o azul de sua primavera e,

nunca tempestades de verão;
E sobre tudo conte sua idade pelos amigos e,

nunca pelos anos passados.
Autor: Desconhecido


Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: estreladalva Enviat: 26/01/2011 16:04
grata pela mensagem e carinho!!
 

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: Bella IsaeJuly Enviat: 27/01/2011 12:20
http://scrap.mixplanet.com.br/imagens/bomdia/orkut-hi5-myspace-bomdia_(146).jpg
DESEJO UM OTIMO DIA,
E AGRADEÇO SEU CARNHO..
AMIZADE E COMPANHEIRISMO, BEIJOS
 


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats