Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

BRISAS DE AMOR PARA TI
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 * REGLAMENTO DE LA CASITA 
 * PRESENTATE AQUI 
 * POEMAS 
 * REFLEXIONES 
 * NUESTRA MUSICA 
 * CAPILLA VIRTUAL 
 * MUNDO DE LOS NIÑOS 
 * LA COCINA DE NORMA 
 * SALA DE JUEGOS 
 * TRUQUITOS DE BELLEZA Y DE SALUD 
 * BELLAS ROSAS 
 * VARIEDAD DE FLORES 
 * PSICOLOGIA 
 * METAFISICA Y FILOSOFIA 
 * MEDICINA NATURAL 
 * PHOTOBUCKET 
 * LINDAS BASES PARA FIRMAS 
 * IMAGENES 
 * OFRECIMIENTOS DE FIRMAS 
 * ENTREGAS DE FIRMAS 
 * TEXTURAS Y GLITTERS PARA FONDOS 
 * HERMOSOS FONDOS PARA TU USO 
 * FONDOS CUMPLE Y PARA EPOCAS 
 * GIFS PRECIOSOS 
 * COMUNIDADES AMIGAS DEJA TU BANNER 
 * CONOCE TUS ADMINISTRADORES 
 * RINCON BRISSA 
 * RINCON THEEDU 
 * RINCON TITA 
 * RINCON NORMA 
 * RINCON LOLILLA 
 * PORTADAS GUARDADAS 
 * GRUPOS UNIDOS * 
 
 
  Eines
 
General: Tengio miedo, no vaya a venir....
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: casimirocordobes  (Missatge original) Enviat: 28/06/2010 19:49
http://img80.imageshack.us/img80/5893/7970534.jpg
 
 
Se me ha  pasado la noche esperándolo en vano. Tengo miedo, no vaya a venir, de pronto  con la mañana a mi puerta, cuando yo me haya quedado dormido de cansancio. ¡ Amigos, dejadle franco el camino, no le prohibais pasar !
El mañanero  mar del silencio se quebró  en ondas de cantos de pájaros. La flores estaban contentas junto al camino. Un tesoro de oro se derramó  por entre las rajadas nubes.Pero yo seguía  aprisa mi camino sin hacer caso. No cantaba mi alegría, ni preguntaba, no me llagué a la aldea a comprar ni a vender nada, no hable ni sonreí, ni me paré a descansar, iba más de prisa cada vez, con las horas.
Llegó el sol al cenit y las tórtolas se arrullaban en la sombra, las hojas secas danzaron y volaron en el aire caliente del medio día: El pastorcillo se adormiló a la sombre del abedul. Y yo me eché, orilla del agua y estiré mi cuerpo  rendido sobre la yerba.
¡ Sea tuyo todo el honor, escuadrón heróico del sendero interminable ! Tu amor sin reproche me tentaron a levantarme: pero yo no respondí, me dí por bien perdido en la sima de mi alegre humillación, a la sombra de una vaga felicidad.
La paz de la verde sombra, que el sol recamaba, se tendió lenta sobre mi corazón. Olvidé el porqué de mi viaje y perdí sin lucha, mi pensamiento en un  laberinto de sombras y canciones.
Y cuando salí de mi sueño mis ojos abiertos te vieron ante mí, anegando mi sueño en tu sonrisa. ¿ Como había yo pensado que era largo y penoso el camino, que no era necesario luchar tanto para alcanzarte?. Atoría Tagore. Pesentado por  _Casimirocordobés_


Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: NELA Enviat: 29/06/2010 00:05

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: casimirocordobes Enviat: 29/06/2010 12:00
Gracias por leerme y por tus palabras de simpatía.Saludos Casimiro.


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats