Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

BRISAS DE AMOR PARA TI
Per molts anys, martita aranO !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 * REGLAMENTO DE LA CASITA 
 * PRESENTATE AQUI 
 * POEMAS 
 * REFLEXIONES 
 * NUESTRA MUSICA 
 * CAPILLA VIRTUAL 
 * MUNDO DE LOS NIÑOS 
 * LA COCINA DE NORMA 
 * SALA DE JUEGOS 
 * TRUQUITOS DE BELLEZA Y DE SALUD 
 * BELLAS ROSAS 
 * VARIEDAD DE FLORES 
 * PSICOLOGIA 
 * METAFISICA Y FILOSOFIA 
 * MEDICINA NATURAL 
 * PHOTOBUCKET 
 * LINDAS BASES PARA FIRMAS 
 * IMAGENES 
 * OFRECIMIENTOS DE FIRMAS 
 * ENTREGAS DE FIRMAS 
 * TEXTURAS Y GLITTERS PARA FONDOS 
 * HERMOSOS FONDOS PARA TU USO 
 * FONDOS CUMPLE Y PARA EPOCAS 
 * GIFS PRECIOSOS 
 * COMUNIDADES AMIGAS DEJA TU BANNER 
 * CONOCE TUS ADMINISTRADORES 
 * RINCON BRISSA 
 * RINCON THEEDU 
 * RINCON TITA 
 * RINCON NORMA 
 * RINCON LOLILLA 
 * PORTADAS GUARDADAS 
 * GRUPOS UNIDOS * 
 
 
  Eines
 
General: EN LA DISTANCIA.
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: Rosy7193  (Missatge original) Enviat: 25/09/2010 20:52
 

Te extraño ... y de tanto extrañarte, ya no sé si es cierto.
Te extraño ... y de tanto decirlo, he llegado amar tu ausencia.
Y, es ese extraño lazo el que aún te mantiene vivo, mío.
Te extraño , te extraño , te extraño ......
Te extraño , te extraño ......
Te extraño.
Lo repito hasta el hartazgo para no olvidarte,
para que sigas conmigo, omnipresente, único,
inmortal, porque temo que, si dejo de extrañarte,
serás libre eternamente y olvidaré tus ojos,
tu aroma, tu voz, el calor de tu placer y el mío
como cuando aún me amabas.
Y, es ese sentimiento el que aún nos mantiene unidos,
perteneciéndonos mutuamente,
precisándonos para ser ......
Y me empecino, aunque duela como un tizón encendido en mis entrañas,
en seguir en esta agonía del recuerdo constante,
que martiriza mi mente como el sonido del reloj
taladrando mis oídos,
cada vez más fuerte y más fuerte.
Ese maldito reloj que me recuerda,
que es otro minuto más sin tu presencia,
y yo aquí, extrañándote, necesitándote,
como el sediento al manantial.
Y me pregunto una y mil veces,
como no sentís lo mismo.
Como no te falta el aire sin mí.
Como tu piel vive sin el roce de mi cuerpo.
Como tu boca no se marchita,
sin los besos de la mía,
como me pasa a mí, ¡¡ maldita sea !!.
Y, necesito extrañarte para que no te vayas.
Para que tu imagen se recueste a mi lado
y pueda sentir tu presencia en mi cama ......
Y, a veces temo, que llegue el día en que despierte
y mi primer pensamiento no sea tuyo,
por que ese día, habré olvidado definitivamente,
el camino que me conducía a tí, querido mío

 

 

 
 
 
 

 

 mi

 

 

 



Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: kalima Enviat: 26/09/2010 21:01
PRECIOSO APORTE
 


 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats