Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

BRISAS DE AMOR PARA TI
Per molts anys, yamiley48 !                                                                                           Per molts anys, MEBABIAH !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 * REGLAMENTO DE LA CASITA 
 * PRESENTATE AQUI 
 * POEMAS 
 * REFLEXIONES 
 * NUESTRA MUSICA 
 * CAPILLA VIRTUAL 
 * MUNDO DE LOS NIÑOS 
 * LA COCINA DE NORMA 
 * SALA DE JUEGOS 
 * TRUQUITOS DE BELLEZA Y DE SALUD 
 * BELLAS ROSAS 
 * VARIEDAD DE FLORES 
 * PSICOLOGIA 
 * METAFISICA Y FILOSOFIA 
 * MEDICINA NATURAL 
 * PHOTOBUCKET 
 * LINDAS BASES PARA FIRMAS 
 * IMAGENES 
 * OFRECIMIENTOS DE FIRMAS 
 * ENTREGAS DE FIRMAS 
 * TEXTURAS Y GLITTERS PARA FONDOS 
 * HERMOSOS FONDOS PARA TU USO 
 * FONDOS CUMPLE Y PARA EPOCAS 
 * GIFS PRECIOSOS 
 * COMUNIDADES AMIGAS DEJA TU BANNER 
 * CONOCE TUS ADMINISTRADORES 
 * RINCON BRISSA 
 * RINCON THEEDU 
 * RINCON TITA 
 * RINCON NORMA 
 * RINCON LOLILLA 
 * PORTADAS GUARDADAS 
 * GRUPOS UNIDOS * 
 
 
  Eines
 
General: Pájaros.....
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: Casimiro López Cano  (Missatge original) Enviat: 23/06/2011 08:32
Pájaros


No hace falta que digas, no hace falta
que modules el aire,
como un pájaro
también tu cuerpo imprime, sin saberlo,
un discurso fugaz
sobre la atmósfera.
Las palabras no esperan su designio en tus labios
y escapan, sin saberlo, de si mismas,
de esa cárcel que forma su cuadrada existencia.

Así de simple,
vas cerrando los labios
y ese espacio,
cada vez más pequeño,
conversa sin nosotros de nosotros.

Allí, sin voz, ordenará las fechas, formulará preguntas,
hablará de montañas y de vértigos,
de lo que asciende, a veces, en el pájaro muerto,
de la palabra siempre y su costumbre
de arrojarse, suicida, al rebosante fondo del vacío.
Allí,
sin voz,
mientras la inercia cierra
lo que abrió la ternura tantas veces.

Quizá todo es más fácil cuando no se comprende,
cuando el misterio arrastra
el idioma soluble de los presentimientos.

Del mismo modo
lo que no se ha dicho puede surcar también distintas cumbres,
distinta realidad, distintos labios,
y en el aire lacrado por el beso
sobrevolar su tiempo retenido.

Nadie sabe hasta cuando las palabras en fuga,
hasta cuando en el aire,
y a punto de estrellarse,
nuestros pájaros.

Luis Oroz.


Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Lolis Navarrete Enviat: 24/06/2011 06:19

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: Casimiro López Cano Enviat: 24/06/2011 09:02
Lolis Navarrete.Hola amiga, gracias por participar, leer, y contestar, y tambien por tu amistad. Saludos Casimiro.


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats