Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

BRISAS DE AMOR PARA TI
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 * REGLAMENTO DE LA CASITA 
 * PRESENTATE AQUI 
 * POEMAS 
 * REFLEXIONES 
 * NUESTRA MUSICA 
 * CAPILLA VIRTUAL 
 * MUNDO DE LOS NIÑOS 
 * LA COCINA DE NORMA 
 * SALA DE JUEGOS 
 * TRUQUITOS DE BELLEZA Y DE SALUD 
 * BELLAS ROSAS 
 * VARIEDAD DE FLORES 
 * PSICOLOGIA 
 * METAFISICA Y FILOSOFIA 
 * MEDICINA NATURAL 
 * PHOTOBUCKET 
 * LINDAS BASES PARA FIRMAS 
 * IMAGENES 
 * OFRECIMIENTOS DE FIRMAS 
 * ENTREGAS DE FIRMAS 
 * TEXTURAS Y GLITTERS PARA FONDOS 
 * HERMOSOS FONDOS PARA TU USO 
 * FONDOS CUMPLE Y PARA EPOCAS 
 * GIFS PRECIOSOS 
 * COMUNIDADES AMIGAS DEJA TU BANNER 
 * CONOCE TUS ADMINISTRADORES 
 * RINCON BRISSA 
 * RINCON THEEDU 
 * RINCON TITA 
 * RINCON NORMA 
 * RINCON LOLILLA 
 * PORTADAS GUARDADAS 
 * GRUPOS UNIDOS * 
 
 
  Eines
 
General: PÑOEMA FINAL
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: OSCARJ  (Missatge original) Enviat: 19/07/2011 10:35

 

 

 

 
 img53/3457/enamoradosvenecia10yl.jpg
 
 
 
 

POEMA FINAL

PARA NOSOTROS

 

Está bien, vas con otro, y me apeno y sonrío,

 

 

pues recuerdo las noches que temblaste en mi mano,

 

 

como tiembla en la hoja la humedad del rocío,

o el fulgor de la estrella que desciende al pantano.

Te perdono, y es poco. Te perdono, y es todo,

 

yo que amaba tus formas, más amaba tu amor,

 

 

y empezó siendo rosa lo que luego fue lodo,
a pesar del perfume y a pesar del color.

 

Hoy prefiero mil veces sonreír aunque pierda,

 

mientras pierda tan solo el derecho a tu abrazo,

 

y no ser el que olvida, mientras él quien recuerda,

 

y tú bajes el rostro y él lo vuelva si paso.

Quien te lleva no sabe que pasó mi tormento,

 

y me apena su modo de aferrarse a lo vano,

 

él se aferra a la rosa, pero olvida que el viento,

 

todavía dirige su perfume a mi mano.

Y por ser quien conozco tus angustias y anhelos,

 

te perdono si pasas y si no me saludas,

 

pues prefiero el orgullo de perderte con celos,

 

a la angustia que él siente de tenerte con dudas.

Y mañana quien sabe, no sabré si fue rubia,
si canela, o sí blanca la humedad de esta pena,

 

y quizás te recuerde si me adentro en la lluvia,

o tal vez me dé risa si acaricio la arena.

 

 

JOSE ANGEL BUESA

 



 





                         




Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: Lolis Navarrete Enviat: 20/07/2011 06:12
OscarJ
Maria Pictures, Images and Photos

 


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats