Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

๑۩۞۩๑‏ CAPRICHITOS CON PSP ๑۩۞۩๑‏
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ♥ ADMINISTRADORAS 
 ♥ PRESENTATE 
 ♥ CUMPLEAÑOS 
 ♥ NORMAS DEL GRUPO 
 ♥ NO AL ROBO DE BANDA 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ♥ OFRECE FIRMAS AQUI 
 ♥ RECOGE FIRMAS CHICAS 
 ♥ CAPRICHITOS CHICOS 
 ♥ TUTORIALES DE FIRMAS 
 ♥ PRACTICAS DE FIRMAS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ♥ FONDOS PARA USAR 
 ♥ TUTORIALES DE FONDOS 
 ♥ PRACTICAS DE FONDOS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ♥ TUTORIALES DE LAYOUT 
 ♥ PRACTICAS DE LAYOUT 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ♥ PSP Y PROGRAMAS 
 ♥ IMAGENES Y GIFS 
 ♥ MATERIALES PSP 
 ♥ SERVIDORES 
 ♥ OTROS TUTORIALES 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ♥ PRESENTA TU MASCOTA 
 ♥ COCINA - HOGAR 
 ♥ ENTRETENIMIENTO 
 ♥ CAPILLA 
 ♥ POEMAS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ♥ CAPILLA 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ♥ WEB AMIGAS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ♥ RADIO ONDA MUSICAL 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 
 
  Eines
 
General: DESOLACION==
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: MIRELLA  (Missatge original) Enviat: 30/12/2010 23:40

 

La bruma espesa, eterna, para que olvide dónde

me ha arrojado la mar en su ola de salmuera.
La tierra a la que vine no tiene primavera:
tiene su noche larga que cual madre me esconde.

              

El viento hace a mi casa su ronda de      sollozos
y de alarido, y quiebra, como un cristal, mi grito.
Y en la llanura blanca, de horizonte infinito,
miro morir intensos ocasos dolorosos.

              

¿A quién podrá llamar la que hasta      aquí ha venido
si más lejos que ella sólo fueron los muertos?
¡Tan sólo ellos contemplan un mar callado y yerto
crecer entre sus brazos y los brazos queridos!

              

Los barcos cuyas velas blanquean en el      puerto
vienen de tierras donde no están los que son míos;
y traen frutos pálidos, sin la luz de mis huertos
sus hombres de ojos claros no conocen mis ríos.
              
Y la interrogación que sube a mi garganta
al mirarlos pasar, me desciende, vencida:
hablan extrañas lenguas y no la conmovida
lengua que en tierras de oro mi vieja madre canta.

              

Miro bajar la nieve como el polvo en la      huesa;
miro crecer la niebla como el agonizante,
y por no enloquecer no encuentro los instantes,
porque la "noche larga" ahora tan solo empieza.

              

Miro el llano extasiado y recojo su      duelo,
que vine para ver los paisajes mortales.
La nieve es el semblante que asoma a mis cristales;
¡siempre será su altura bajando de los cielos!

              

Siempre ella, silenciosa, como la gran      mirada
de Dios sobre mí; siempre su azahar sobre mi casa;
siempre, como el destino que ni mengua ni pasa,
descenderá a cubrirme, terrible y extasiada.





Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats