Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Con Alma de Mujer
Per molts anys, Lupe !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 .•:*¨¨*:•. .•:*¨¨*:•..•:*¨¨*:•. 
 *...-*GENERAL DE MENSAJES*-...* 
 ♦Poemas y Reflexiones 
 ♦Preséntate Aquí 
 ♦Panel POMPEYA 
 .•:*¨¨*:•. .•:*¨¨*:•..•:*¨¨*:•. 
 ♦Las EFEMÉRIDES 
 ♦Tutoriales Varios 
 ♦Entretenimientos (Música y Juegos) 
 ♦Gastronomía - Belleza y Salud 
 ♦Para tu Uso (Fdos Listos y Carteles Mjes.) 
 ♦FIRMAS - Ofrecimientos y Retiros 
 ♦Materiales (Bases Fdos, separadores, Gif e Imágenes) 
 ♦Materiales PSP 
 SER PARTICIPANTE.. 
 ♦ DE TODO PARA MI PC 
 ♦Comunicate con la AdministracióN: Preguntas, Avisos , Sugerencias 
 ♦Regalitos 
 
 
  Eines
 
General: Irremediablemente
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 26/07/2009 15:47

12.gif picture by SILVIS3


 

 
Irremediablemente

Cómo te amé, mujer. Me eslabonabas
a pedazos de vida,
en formas y ámbitos innumerables,
en emotividad y anatomía.
Te amé en la seriedad reveladora
de quien respalda todo cuanto afirma,
y en la desenfadada ligereza
de la frivolidad y de la risa.
Y te amo en la recóndita tiniebla
de este silencio de la muerte viva
que me envuelve y acosa,
noche cerrada sobre la marisma,
sin detener el flujo de mi angustia,
casi matando, crónica agonía.
No acierto a detallar el desaliento;
mis palabras destilan
el veneno sutil que me ha infectado,
que se agita en mi fondo, que me grita.
Pero tengo que hablarte aunque no escuches,
llena de fuego tú, yo de ceniza.
Lleva mi voz el viento,
arrastrada por calles y colinas,
como las hojas secas del otoño,
que nadie acopiará, que todos pisan.
Habrá, tal vez, espíritus lejanos
que entiendan lo que digo, que me escriban
vaciando sus almas de nostalgias,
sangrando de dolor por las heridas,
porque se reconocen en mis versos,
porque también ellas han sido víctimas.
Comprenden lo que amé, lo que he perdido,
lo que amo todavía,
tal como ellas amaron y perdieron,
tardes extáticas y noches frías.
Me entienden los extraños,
y tú ni lo imaginas;
Pero siento la urgencia
de mencionar mis ansias infinitas,
el clamor de tus páramos vacíos,
y la distancia impuesta por ti misma.
Sigo hablando, escribiendo,
dirigiéndome a ti, que no caminas
ni al mismo ritmo ni en igual sentido,
sorda y ciega, glacial y fugitiva.
Necesito expresarme, aunque no escuches,
como el sol necesita
derramar su rapsodia sobre el campo,
vitalidad en rito de caricia,
que no se pide, que nos llega libre,
y se agradezca o no, queda encendida.
Y sobre ti me vierto, inevitable,
aunque no lo percibas,
porque tenaz, irremediablemente,
te amé, me amaste, te amo todavía.

Oviedo, 27 de mayo de 2009

 
Autor: Francisco Alvares Hidalgo 

http://www.youtube.com/watch?v=NkNhrPuC1B4


 

2.gif picture by SILVIS3



Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Yasuri Enviat: 26/07/2009 15:51
Lindo mensaje, me encantó .
 
 
 
 

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: SoyMóni Enviat: 27/07/2009 03:24
precioso.png picture by dar_k_rose


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats