Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Con Alma de Mujer
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 .•:*¨¨*:•. .•:*¨¨*:•..•:*¨¨*:•. 
 *...-*GENERAL DE MENSAJES*-...* 
 ♦Poemas y Reflexiones 
 ♦Preséntate Aquí 
 ♦Panel POMPEYA 
 .•:*¨¨*:•. .•:*¨¨*:•..•:*¨¨*:•. 
 ♦Las EFEMÉRIDES 
 ♦Tutoriales Varios 
 ♦Entretenimientos (Música y Juegos) 
 ♦Gastronomía - Belleza y Salud 
 ♦Para tu Uso (Fdos Listos y Carteles Mjes.) 
 ♦FIRMAS - Ofrecimientos y Retiros 
 ♦Materiales (Bases Fdos, separadores, Gif e Imágenes) 
 ♦Materiales PSP 
 SER PARTICIPANTE.. 
 ♦ DE TODO PARA MI PC 
 ♦Comunicate con la AdministracióN: Preguntas, Avisos , Sugerencias 
 ♦Regalitos 
 
 
  Eines
 
General: VENUS DE MILO,LUJURIA TALLADA EN PIEDRA
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: copernico  (Missatge original) Enviat: 22/10/2009 13:33

 
8gty.gif picture by angelsonriente
 
VENUS DE MILO,LUJURIA ECHA PIEDRA....
 
Lujúria echa piedra enterrada en la tierra
que por miles de años una isla griega guardó
se rescató tu presencia despues de larga ausencia
y asombrosa criatura al sol asomó.....
 Fisonomía de ánimo tallada en mármol albo
cincel profano que figura sin brazos esculpió
Roca inerte, embelezo puro en labrada imagen
Hálito inhumano en exaltado suspiro pétreo,
inmovil diosa sin miembros,carícias de un Díos
 Postrera sombra sin brazos,excluidas manos
en imaginarios abrazos  que a nadie rodeo...
Soberbia venus denominada ,de Milos...
enigma latente por sus caricias ausentes
como negando un abrazo a quíen quizá nunca amó...
Ese punzante clamor inscrustado en tu vida
es el recuerdo tristón de una endemoniada sonrisa,
 Porque en la infeliz comparación de ancestrales bellezas
seras siempre tú mi enigmática dama incompleta
ese delicado angel cercenado,
que al huir quiza de un incierto pasado
 llora la infausta suerte de haber nacido mutilado...
Posaste rígida ignorando que fuiste en mi vida
la más angelical escultura de ancestrales culturas
la eterna obra de arte que estática y fría ,
queda moldeada magistralmente por las creadoras manos
del mas demente y diabólico escultor
 
By Copernico





Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: SoyMóni Enviat: 23/10/2009 10:33
Huy Coper...qué bonito poema te salió...jajaa..y nada más a una escultura..imagino tu Grachus...los que recibirá en su honor..
Gracias por compartir..
SAluditosssss


 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats