Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Creaciones_Gabito
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 ENTREGA PREMIOS ASISTENCIA DIARIA 
 ❥❥¸.•`*´´¨ ASISTENCIA DIARIA¸.•`*´´¨❥❥¸ 
 OFRECIMIENTO Y PETICIONES FIRMAS 
 ESPACIO DISEÑO Y FIRMAS UTOPIA 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOS 
 SECRETOS DE LA ABUELA] 
 POEMAS CANELA 
 REFLEXIONES 
 ✿*¨ ¨*✿ RETOS DE LA SEMANA ✿*¨ ¨*✿ 
 TODO SOBRE EL (PSP 7) Tubes imagenes etc 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOSº*º*º 
 Recetas y secretos de la Abuela 
 DISEÑADORA SOLITA 
 Diseñadora 
 
 
  Eines
 
General: Poema A Reno
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 5 del tema 
De: Romina1981  (Missatge original) Enviat: 13/04/2014 19:06
A Reno ¡No, que no me lleven a Reno! Muerto 
en ese infierno de pueblo no quiero 
quedarme. Cualquier otro lugar prefiero,
menos ese frío rincón del desierto. 

¡No a ese hoyo de ceniza, que me traga!
¡No a esa cárcel rodeada de montañas,
que me ahoga! En sus entrañas
no quiero perecer, ni heredar su plaga. 

La última vez que fui, todo era blanco:
Las calles, la iglesia, las esquinas y querubes.
Según mi observar sincero y franco,
un todo parecían las montañas y las nubes.

A veces, opaca era la tarde. Difunto el sol por días.
Había añoranzas, congojas, y Casinos de perdedores
acariciando la ambición con frases frías,
y un leve lamento en el rostro de los jugadores.

La noche misteriosa perseguía la tarde
casi moribunda. Los cielos del desierto
se volvían hielo. Reno hacía fatal alarde
de urbe, y el mundo se quedaba despierto.

Como un ritual todas las noches se bebía,
se jugaba y se apostaba hasta el alma.
Se ganaba alegre y con tristeza se perdía
el alquiler, la leche, el sustento, la calma.

Si había maldición adentro, peor era 
afuera. Los pinos eran gigantes rendidos 
con los brazos abiertos, la noche hechicera
se volvía pálida entre las luces y los ruidos. 

Y salía el viento a matar con mil cuchillos
descendiendo por el tiempo, afeitando
las montañas del desierto y peinando 
y opacando el tierno canto de los grillos.

Por eso, a ese pueblo no quiero volver
ni de visita. ¡Que no me lleven a Reno,
ni muerto! Nunca jamás quiero ver
ese Gehena de muertos y vivos, lleno.


Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 5 del tema 
De: Sol Solgraficos Enviat: 13/04/2014 22:24

Resposta  Missatge 3 de 5 del tema 
De: MARILU9268 Enviat: 14/04/2014 11:27
HOLA
MUCHAS GRACIAS 
FELIZ DIA

Resposta  Missatge 4 de 5 del tema 
De: Berto1982 Enviat: 14/04/2014 20:00

Resposta  Missatge 5 de 5 del tema 
De: RADIOPIPOLLSINFRONTERA Enviat: 15/04/2014 23:20
Y
BY
SOLGRAFICOS-2014
 


Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats