Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Creaciones_Gabito
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 ENTREGA PREMIOS ASISTENCIA DIARIA 
 ❥❥¸.•`*´´¨ ASISTENCIA DIARIA¸.•`*´´¨❥❥¸ 
 OFRECIMIENTO Y PETICIONES FIRMAS 
 ESPACIO DISEÑO Y FIRMAS UTOPIA 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOS 
 SECRETOS DE LA ABUELA] 
 POEMAS CANELA 
 REFLEXIONES 
 ✿*¨ ¨*✿ RETOS DE LA SEMANA ✿*¨ ¨*✿ 
 TODO SOBRE EL (PSP 7) Tubes imagenes etc 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOSº*º*º 
 Recetas y secretos de la Abuela 
 DISEÑADORA SOLITA 
 Diseñadora 
 
 
  Eines
 
General: Poema de una tarde de otoño
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 6 del tema 
De: xania  (Missatge original) Enviat: 06/10/2015 11:01
 
 
 

 
 
 Solitario en mi paseo de la tarde, 
siendo del frio otoño los últimos dias 
Quiso la suerte que presenciase, de una pequeña hoja 
Sus últimos momentos y agonía. 

Estaba derrotada, sólo que pobre, aún no lo sabía 
Y al árbol se aferraba con terca gallardía. 

Habían quedado atrás los buenos días.... 

No consigo entenderlo! se decía... 
¿En que me eh convertido? ¿Que fue de mis verdes días? 
Y mirando a lo alto, le reclamaba al árbol que de ella se desprendía 
Un gesto... una palabra... 
que explicase al menos, aquella decisión que no entendía. 

El viento sin piedad la balanceaba y en ásperos susurros le decía: 
¿Por que tan tercamente te aferras hija mía? 
¿Es que acaso no sabes que el fin de toda vida, es yacer en el suelo, al final de sus días? 
Mezclarse con la tierra, perder su lozanía... 

Haciendo oídos sordos, aferrada a la rama, la pequeña hoja resistía. 
Cayó aún más el sol, la bruma la envolvía 
Y quiso la fortuna, que un rayo de sol la tocase, cual si fuera elegida. 

Y vio con alegría...como su cuerpo... 
con mil puntos de luz, cual fuego se encendía... 
Habiendo recibido del astro la caricia, 
sintiéndose conforme, sabiéndose cumplida 
intacto su dolor, la conciencia tranquila.. 
Abrió por fin sus brazos y aceptó la caída...


 

 
 

By2520Normis.gif picture by lorena_2009_2009_2009

 

 



Primer  Anterior  2 a 6 de 6  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 6 del tema 
De: Fe Consuelo Enviat: 06/10/2015 14:48

Resposta  Missatge 3 de 6 del tema 
De: Sol Solgraficos Enviat: 06/10/2015 17:41

Resposta  Missatge 4 de 6 del tema 
De: Romina1981 Enviat: 06/10/2015 21:46

Resposta  Missatge 5 de 6 del tema 
De: campitos0 Enviat: 06/10/2015 22:53

Resposta  Missatge 6 de 6 del tema 
De: lolilla52 Enviat: 07/10/2015 18:42
Lolaasistencia23septi15_imagesia-com_11wou


Primer  Anterior  2 a 6 de 6  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats