Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Creaciones_Gabito
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 ENTREGA PREMIOS ASISTENCIA DIARIA 
 ❥❥¸.•`*´´¨ ASISTENCIA DIARIA¸.•`*´´¨❥❥¸ 
 OFRECIMIENTO Y PETICIONES FIRMAS 
 ESPACIO DISEÑO Y FIRMAS UTOPIA 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOS 
 SECRETOS DE LA ABUELA] 
 POEMAS CANELA 
 REFLEXIONES 
 ✿*¨ ¨*✿ RETOS DE LA SEMANA ✿*¨ ¨*✿ 
 TODO SOBRE EL (PSP 7) Tubes imagenes etc 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOSº*º*º 
 Recetas y secretos de la Abuela 
 DISEÑADORA SOLITA 
 Diseñadora 
 
 
  Eines
 
General: “Perversa soledad”
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: SILA4141  (Missatge original) Enviat: 04/01/2018 16:39

“Perversa  soledad”  

 

Soledad… Muchas veces te llamo otras no,

en muchos intervalos te desecho pero siempre estás ahí

aguardando para entrar en mis pensamientos,

en mi torrente sanguíneo, en mi cerebro y alojarte

para hacerte fuerte y dañar mis sentimientos.

 

Soledad…Eres como aquellos árboles que sacuden su risa

con el temblor de sus tallos, de sus hojas, de su raíces;

soledad que te jactas queriendo ser brisa vestida

de  azucenas que se balancea sobre mis cabellos

y se arrastra sigilosamente hasta penetrar en

el cascabel de mis sonidos y de mis sueños.

 

Pretendiendo siempre ser blanca mariposa para

dejarme acariciar y verter tu veneno en mis mejillas

haciendo surcos de agua cristalina del pozo de un dulce

manantial  y sorprenderme, cuando ya convencida acepto

tus hipócritas caricias, creyendo que son sinceras.

 

Soledad… Que tomas por asalto el carmesí que guardo

en la cavidad de mi pecho que al penetrarme

haces un revuelo de torbellino en mi desesperación,

en silencio atas mi alma al sellar mis labios

como la luna calla el aullido de un animal

herido en la noche de penumbra, tan oscura

como mi alma, como mi vida, como mis sueños.

 

Me siento desolada, cuando permito que entres

en mis venas y lastimes mi corazón

hasta ahogarlo en la inmensa tristeza

que traes tú,  perversa soledad mis ojos

solo ven a través de ti anulando mis emociones

y me conviertes en ciega para no dejarme ver

un amanecer, en un cielo de amor y dulzura.

 

Ligia R. G. D.

(Venezuela)



Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Sol Solgraficos Enviat: 05/01/2018 16:26

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: Monika1 Enviat: 05/01/2018 22:04


 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats