Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Creaciones_Gabito
Per molts anys, Lady Mabel !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 ENTREGA PREMIOS ASISTENCIA DIARIA 
 ❥❥¸.•`*´´¨ ASISTENCIA DIARIA¸.•`*´´¨❥❥¸ 
 OFRECIMIENTO Y PETICIONES FIRMAS 
 ESPACIO DISEÑO Y FIRMAS UTOPIA 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOS 
 SECRETOS DE LA ABUELA] 
 POEMAS CANELA 
 REFLEXIONES 
 ✿*¨ ¨*✿ RETOS DE LA SEMANA ✿*¨ ¨*✿ 
 TODO SOBRE EL (PSP 7) Tubes imagenes etc 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOSº*º*º 
 Recetas y secretos de la Abuela 
 DISEÑADORA SOLITA 
 Diseñadora 
 
 
  Eines
 
General: Sombra de un corazón
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: SILA4141  (Missatge original) Enviat: 21/11/2019 17:47
 
Sombra de un corazón

 

Ahora en mi mano
sólo queda la sombra,
de aquél hermoso corazón
que entre mis dedos
reposaba sosegadamente.

El latido que cada segundo
entre mi mano soñaba,
despertó entre los dedos
de un pecho que no es el mío.

¿En qué segundo fue?
que se escapo de mi mano
como quien huye,
la Luna al amanecer.



Dejándola inerte y vacía
sin tener en ella otro sueño,
que guardar entre su calor
¡pobres manos, frías quedaron!.

Su corazón lo sentía mío
así me lo cantó en silencio,
secretos de sus latidos y soñares
que con el alma protegía.

Atesoraba cada ilusión,
que convertía en arco iris
mi sonrisa, la luz de mis ojos,
pintando de deseos mi cielo.



Sus sentimientos era el altar
que a mis latidos veneraba,
latires invaluables, sagrados
que a mi pecho alzaba fuego.

Valioso y bendito corazón
que entre mi vida sombría,
intentaba mi alma y mi ser
poseer... por siempre.

Amor, no sientas pena
por robar tu propio corazón,
del aposento de mi mano
y del refugio de mi pecho.



Que la abertura entre mis senos
permanecerá abierta y latente,
por haber guardado ahí
a un corazón que peca,
de ser más que inigualable.

Que el espacio y el tiempo
que en mi permaneció,
es el mejor y mas valioso
de todo mi pobre existir.

Y ahora, añorándote,
sobre el pecho
he colocado mi mano vacía,
para que sus latidos
ahogados en amor y dolor,
no se escuchen sonar
y ni siquiera lejanamente,
su llorar y sus lamentos
¡puedan en tu lecho, resonar!.

 

Y así vida mía
no perturbar la calma
¡de tu alma, por tu partida!,
Amor, he comprendido
que ser ajeno,
no es ser de otro,
es no ser de uno.

Y yo sigo siendo,
¡Tan ajena a Mi!.



Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Sol Solgraficos Enviat: 22/11/2019 09:33

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: Sol Solgraficos Enviat: 23/11/2019 15:17








Gracias por compartir y estar en la casita

Feliz Sábado









 


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats