Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

EL RECUERDO DE MI SUEÑO
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 
  Eines
 
POESIAS: ROMANCE DEL MORO
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 5 del tema 
De: UTOPIA  (Missatge original) Enviat: 05/11/2009 11:28

      ROMANCE DEL MORO DE ANTEQUERA

De Antequera sale un moro,   de Antequera, aquesa villa,
cartas llevaba en su mano,   cartas de mensajería,
escritas iban con sangre,   y no por falta de tinta,
el moro que las llevaba   ciento y veinte años había.
Ciento y veinte años el moro,   de doscientos parecía,
la barba llevaba blanca   muy larga hasta la cinta,
con la cabeza pelada   la calva le relucía;
toca llevaba tocada,   muy grande precio valía,
la mora que la labrara   por su amiga la tenía.
Caballero en una yegua   que grande precio valía,
no por falta de caballos,   que hartos él se tenía;
alhareme en su cabeza   con borlas de seda fina.

Siete celadas le echaron,   de todas se escabullía;
por los cabos de Archidona   a grandes voces decía:
—Si supieres, el rey moro,   mi triste mensajería
mesarías tus cabellos   y la tu barba vellida.
Tales lástimas haciendo   llega a la puerta de Elvira;
vase para los palacios   donde el rey moro vivía.
Encontrado ha con el rey   que del Alhambra salía 
con doscientos de a caballo,   los mejores que tenía.
Ante el rey, cuando le halla,   tales palabras decía:
—Mantenga Dios a tu alteza,   salve Dios tu señoría.
—Bien vengas, el moro viejo,   días ha que te atendía.
—¿Qué nuevas me traes, el moro,   de Antequera esa mi villa?
—No te las diré, el buen rey,   si no me otorgas la vida.
—Dímelas, el moro viejo,   que otorgada te sería.
—Las nuevas que, rey, sabrás   no son nuevas de alegría:
que ese infante don Fernando   cercada tiene tu villa.
Muchos caballeros suyos   la combaten cada día:
aquese Juan de Velasco   y el que Henríquez se decía,
el de Rojas y Narváez,   caballeros de valía.
De día le dan combate,   de noche hacen la mina;
los moros que estaban dentro   cueros de vaca comían,
si no socorres, el rey,   tu villa se perdería.



Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 5 del tema 
De: LUNA SOÑADORA Enviat: 06/11/2009 08:19
 
muy lindo!!!
gracias por compartirlo

Resposta  Missatge 3 de 5 del tema 
De: UTOPIA Enviat: 28/02/2010 18:52

Resposta  Missatge 4 de 5 del tema 
De: UTOPIA Enviat: 31/05/2010 17:05
GRACIAS POR LEERME

Resposta  Missatge 5 de 5 del tema 
De: TriniBenitez Enviat: 04/09/2023 18:14


Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2024 - Gabitos - Tots els drets reservats