Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

EL REFUGIO DE ROXANA TANA
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
 ♥BIENVENID@S AL REFUGIO DE ROXANA TANA♥ 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
 B 
 D 
 
 
  Eines
 
*:·.★* Mjes DIARIOS: SIN PARAGUAS Y FELIZ
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 5 del tema 
De: SEHILA  (Missatge original) Enviat: 24/07/2011 07:27

SIN PARAGUAS Y FELIZ

Llueve y no tengo paraguas, ese paraguas fiel que no te deja hasta que todas y cada una de sus varillas se hayan destrozado, hasta que los temibles golpes de viento lo hayan despojado de su existencia. El que simplemente intenta que caigan las mínimas gotas sobre tu cabeza… Tengo la mente chorreando de gotas y no tengo donde secarme. Solo tengo que pensar, que existe una única vida como para desperdiciar cada momento de ella con tonterías, dudas y caras amargas. Pero es que a veces pienso que puedo ser esa persona conforme con ese paraguas que se encuentra por la calle, con ese paraguas invisible que deja traspasar cada gota de lluvia sin darse cuenta.


Sin paraguas estoy viendo que el cielo se despeja y aparece cuajado de estrellas y es que esta vida esta llena de esas pequeñas y brillantes luces que me recuerdan que no soy esa persona serena, que aunque no me guste mostrar cada sentimiento, por dentro no soy de esa manera, porque esta vida es para llorar, reír, emocionarse, sufrir, subir escalones, aprender en cada instante y disfrutar del momento. Cada momento vivido me ha forjado como persona, ya sea el mejor de mi vida o el peor.


Pero siempre vuelve a aparecer mi otro ser, y no quiero!! Sentimientos que me encantaría no controlar, que no fuesen controlados por la lluvia de dudas.
Las ideas cuajan demasiado rápido, pensar sin pensar, hablar sin hablar, intento que queden en mi interior, pero siguen en levedad, sin peso alguno… Me pesa la vida sin justificación, quiero creer que tengo coartada para vivir sin vivir pero no es cierto, simplemente es masoquismo sin placer.

Así que tengo paciencia y espero a que aparezca ese cielo estrellado, el cual me recuerda que sigo siendo aquella niña inocente, que soy luchadora, soñadora y que puedo vivir sin paraguas porque no es nada malo, porque estar triste significa que pronto llegará la calma, porque superar un bache te da fuerza y porque la lluvia es agua dulce y puedo permitirme abrir la boca y dejar que esas gotas resbalen por mi garganta, emborrachándome con mis temores y riéndome de ellos.



Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 5 del tema 
De: CORAA Enviat: 24/07/2011 11:24



Resposta  Missatge 3 de 5 del tema 
De: MONI Enviat: 24/07/2011 14:50
1 (205)

Resposta  Missatge 4 de 5 del tema 
De: SILA4141 Enviat: 24/07/2011 15:44

Resposta  Missatge 5 de 5 del tema 
De: Chivis14 Enviat: 25/07/2011 04:20
chivis


Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats