Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

HuergaFrailes Amigos
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 FIRMAS LINA 
 
 
  Eines
 
General: ** Intima **
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: ◘ Sire ◘  (Missatge original) Enviat: 18/01/2016 20:45

 

 night.jpg picture by Karolle_2008


Intima

Yo te diré los sueños de mi vida

en lo más hondo de la noche azul...

Mi alma desnuda temblará en tus manos,

sobre tus hombros pesará mi cruz.


Las cumbres de la vida son tan solas,

¡tan solas y tan frías! Yo encerré

mis ansias en mi misma, y toda entera

como una torre de marfil me alcé.


Hoy abriré a tu alma el gran misterio;

ella es capaz de penetrar en mí.

En el silencio hay vértigos de abismos:

yo vacilaba, me sostengo en ti.


Muero de ensueños; beberé en tus fuentes

puras y frescas la verdad; yo sé

que está en el fondo magno de tu pecho

el manantial que vencerá mi sed.


Y sé que en nuestras vidas se produjo

el milagro inefable del reflejo...

En el silencio de la noche mi alma

llega a la tuya como un gran espejo.


¡Imagina el amor que habré soñado

en la tumba glacial de mi silencio!

Más grande que la vida, más que el sueño, 

bajo el azur sin fin se sintió preso.


Imagina mi amor, mi amor que quiere

vida imposible, vida sobrehumana,

tú sabes que si pesan, si consumen

alma y sueños de olimpo en carne humana.


Y cuando frente al alma que sentía

poco el azur para bañar sus alas

como un gran horizonte aurisolado

o una playa de luz, se abrió tu alma:


¡Imagina! ¡Estrechar, vivo, radiante

el imposible! ¡La ilusión vivida!

Bendije a dios, al sol, la flor, el aire

¡la vida toda porque tu eras vida!


Si con angustia yo compre esta dicha,

¡bendito el llanto que manchó mis ojos!


¡Todas las llagas del pasado ríen

al sol naciente por sus labios rojos!


¡Ah! tú sabrás mi amor; mas vamos lejos,

a través de la noche florecida;

acá lo humano asusta, acá se oye,

se ve, se siente sin cesar la vida.


Vamos más lejos en la noche, vamos

donde ni un eco repercuta en mí,

como una flor nocturna allá en la sombra

me abriré dulcemente para ti.

 

Delmira Agustini


 night.jpg picture by Karolle_2008



Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Alicia Enviat: 18/01/2016 21:36

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: ValentinoR Enviat: 19/01/2016 19:17


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats