Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

LA CUBA DEL GRAN PAPIYO
Per molts anys, Florychica !                                                                                           Per molts anys, LadyDoris !                                                                                           Per molts anys, mariposa-colorida !                                                                                           Per molts anys, Maruixete !                                                                                           Per molts anys, MALDADOSA !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 Conociendo Cuba 
 CANCION L..A 
 FIDEL CASTRO.. 
 Fotos de FIDEL 
 Los participantes más activos 
 PROCLAMA AL PUEBLO DE CUBA 
 
 
  Eines
 
General: BANDADAS DE PAJAROS...
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: ♥ SuaveQuel ♥  (Missatge original) Enviat: 16/04/2012 21:32
 
Estrella0.gif

Estrella0.gif

http://8qtqpa.blu.livefilestore.com/y1pmZli0BTga7-a-4WCb7h5RAiTZm6ldfJwjRMuaXCyrPp5EFDLFu9mkK-kcb9OWLS2dEQMiptM3gJfMVWaUtTgn-S2JYUZTdXS/raquel.gif?psid=1

Estrella0.gif

 

BANDADAS DE PÁJAROS

 

 

Se alejaban desvalidas bandadas de pájaros

dejando en el cielo dudas y temblores.

El aire vestía de esencias la tarde,

y el corazón buscaba el sur de las palabras,

la dulce marea cristalina de la infancia,

los ecos, los sauces, las lunas redondas,

los versos de siempre, el vértigo y la flor

de las vidas, de las cosas amadas, desasidas.

Se alejaban desvalidas bandadas de pájaros,

y novias oscuras cruzaban los puentes.

Y las saetas indescifradas buscaban

herir las manos que buscaron la luz.

Al fondo la niebla, la plomiza estancia,

la tierra dormida de viejas pasiones,

el paso en la bruma, la senda marcada,

los tardos arcángeles del sueño cansado.

Se alejaban desvalidas bandadas de pájaros,

y la ciudad se dormía como un niño.

Y el amor era algo impronunciable,

una lengua sumida en el lamento,

un beso de tinta desaforada que muere

en el ocaso, una verdad rasguñada,

soledad dolorosa de ventanas cerradas.

Y se alejaban bandadas de pájaros,

la fe que volaba, marchita y secreta,

dejando en el viento su huidizo temblor.

Luis García Gil

 


Estrella0.gif

Estrella0.gif

Estrella0.gif


Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats