Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

LA CUBA DEL GRAN PAPIYO
Per molts anys, MALDADOSA !                                                                                           Per molts anys, Florychica !                                                                                           Per molts anys, LadyDoris !                                                                                           Per molts anys, Maruixete !                                                                                           Per molts anys, mariposa-colorida !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 Conociendo Cuba 
 CANCION L..A 
 FIDEL CASTRO.. 
 Fotos de FIDEL 
 Los participantes más activos 
 PROCLAMA AL PUEBLO DE CUBA 
 
 
  Eines
 
General: LA ANCIANA!!
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: ♥ SuaveQuel ♥  (Missatge original) Enviat: 21/08/2015 21:58
 

Raquel-1-_imagesia-com_tk08
 
 
 
 
LA ANCIANA

 

 

A la entrada del gran bazar se reunían toda clase de mendigos.

Me llamó especialmente la atención una anciana llena de andrajos

que parecía la más pobre de todos ellos.

- Por favor -gemía-, llevo tres días sin comer.

Rebusqué en mis bolsillos y le di dos monedas. Esperé escondido en un

zaguán hasta que se levantó, con el propósito de seguirla y ver en

qué invertía la parca limosna que le había dado.

 

Despacio y cansina, la anciana avanzó lentamente entre la multitud

que abarrotaba el mercado. Durante unos momentos la perdí de vista,

y cuando volví a verla, caminaba ya mucho más alegre, apretando

con cuidado un bulto bajo la túnica.

 

Tomó un callejón lateral que salía del mercado y desembocaba en una

especie de plaza calurosa y polvorienta. Allí, sentada a la sombra

del único árbol que había sobrevivido al terrible viento del desierto,

la mujer levantó la túnica y sacó un mendrugo de pan y una magnífica

rosa roja. Hizo una mueca que debía ser una sonrisa, al tiempo que

comenzó a ablandar el pan con sus encías desdentadas.

 

La contemplé mientras deshizo el mendrugo lentamente y, poco a poco,

se fue comiendo hasta la última migaja mientras observaba la rosa con

ojos brillantes. Después, una expresión de paz se reflejó en su rostro.

Me acerqué junto a ella y le pregunté:

 

- Anciana, ¿cómo es posible que alguien tan pobre como tú haya derrochado

una de las dos monedas que le di en esa extraña flor?

La anciana me miró desde sus cien años de sabiduría y dijo:

- Tenía dos monedas. Con una compré con qué vivir.

La otra la gasté para tener por qué vivir…

 

 
 
Raquel-l_imagesia-com_tk0a





Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Ruben1919 Enviat: 21/08/2015 22:47
Con una compré con qué vivir.

La otra la gasté para tener por qué vivir… "

 


Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: Tatisverde Enviat: 24/08/2015 16:26

 

 

 
voir l'image en taille réelle
 


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats