Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

LOs taGs dE VenUs Y LiRiOla
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ✿✿✿✿✿✿✿✿ 
 General 
 ღBanners del Grupoღ 
 •°o.O––––••––––O.o°• 
 ✿.εїз Tags Venus 
 ✿.εїз Tags Liriola 
 •°o.O––––••––––O.o°• 
 •°o. ––––••–––– .o°• 
 •°o.––––••––––.o°• 
 ✿ Muñequitas 3 - 01 ✿ 
 ✿ Muñequitas 3 - 02 ✿ 
 ✿ Muñequitas 3 - 03 ✿ 
 ✿ Muñequitas 3 - 04 ✿ 
 ✿ Muñequitas 3 - 05 ✿ 
 ✿ Postalitas 1 - 01 ✿ 
 ✿ Postalitas 1 - 02 ✿ 
 
 
  Eines
 
General: AMISTAD
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: elvira  (Missatge original) Enviat: 14/09/2010 23:40

                                                                               Hay noches que nadie se imagina.

                                                                        Cosas que pueden suceder y te hacen sentir diferente.

                                                                          Noches en las cuales resurge la amistad que creías perdida.

                                                                          Crees que la esperanza está perdida y de pronto, te das cuenta

                                                                  que tienes mucho para contar, decir, sentir, vivir.

Esa llamada, esa visita, te llenan de un sentimiento extraño.

Vuelves a vivir sin pensarlo.

No creías que una conversación, un café, una sonrisa

te pudieran volver a la vida.

La amistad renace, porque la esperanza en una llamada,

un encuentro, te alegran la vida. Es sencillo y no lo crees.

De repente, no quieres irte. Quieres estar ahí. Quedarte.

Sentir que lees poemas, libros, apuntes. Cuentas historias,

anécdotas. Eres distinto, te sientes diferente.

Si ves lágrimas en tu amigo, no preguntes qué le pasa.

Abrázalo, siéntelo, consiéntelo. Él te dirá todo sin hablar.

De pronto te dará un beso y comprenderás que has hecho una labor,

sin imaginarte.

No creas que tus problemas sean demasiado pesados.

Los demás también tienen problemas.

Grandes, pequeños, pero problemas.

No escuchamos, porque preferimos hablar, contar los nuestros

Muchas veces, ni hablamos con los hijos. No los escuchamos.

Nos quieren decir cosas, pero no nos interesan.

Quieren recostar sus cabezas en nuestro hombro, pero no nos importa.

No abrazamos, no sentimos, no consentimos.

Por eso, muchas veces perdemos, aunque creamos que hemos ganado.

La amistad con los hijos también es necesaria.

Los vemos llorar y solamente les preguntamos “qué les pasa”,

pero no les sonreímos, ni los abrazamos. Eso no se puede olvidar.

Manuel Gómez Sabogal



Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: veroalex Enviat: 15/09/2010 05:34

Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: Mishu Enviat: 16/09/2010 18:37

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: Artemis Enviat: 16/09/2010 18:49


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats