Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

LOs taGs dE VenUs Y LiRiOla
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ✿✿✿✿✿✿✿✿ 
 General 
 ღBanners del Grupoღ 
 •°o.O––––••––––O.o°• 
 ✿.εїз Tags Venus 
 ✿.εїз Tags Liriola 
 •°o.O––––••––––O.o°• 
 •°o. ––––••–––– .o°• 
 •°o.––––••––––.o°• 
 ✿ Muñequitas 3 - 01 ✿ 
 ✿ Muñequitas 3 - 02 ✿ 
 ✿ Muñequitas 3 - 03 ✿ 
 ✿ Muñequitas 3 - 04 ✿ 
 ✿ Muñequitas 3 - 05 ✿ 
 ✿ Postalitas 1 - 01 ✿ 
 ✿ Postalitas 1 - 02 ✿ 
 
 
  Eines
 
♥ Poemas ♥: CAUPOLICAN
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: OSCARJ  (Missatge original) Enviat: 03/07/2011 11:23
Enviado: 03/07/2011 04:38
 

hebergeur d image

 

CAUPOLICAN

 Ya todos los caciques probaron el madero.

«¿Quién falta», y la respuesta fue un arrogante: «¡Yo!»

«¡Yo!», dijo; y, en la forma de una visión de Homero,

del fondo de los bosques Caupolicán surgió.



Echóse el tronco encima, con ademán ligero,

y estremecerse pudo, pero doblarse no.

Bajo sus pies, tres días crujir hizo el sendero,

y estuvo andando... andando... y andando se durmió.



Anduvo, así, dormido, vio en sueños al verdugo:

él muerto sobre un tronco, su raza con el yugo,

inútil todo esfuerzo y el mundo siempre igual.



Por eso, al tercer día de andar por valle y sierra,

el tronco alzó en los aires y lo clavó en la tierra

¡como si el tronco fuese su propio pedestal!


José Santos Chocano

 









Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: veroalex Enviat: 09/07/2011 07:58


 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats