Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

MIO, TUYO Y NUESTRO
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 Todos los paneles 
 BIENVENIDOS A MIO, TUYO Y NUESTRO 
 LEER ANTES DE ENTRAR 
 General 
 NUESTRO BANNER 
 EL CHAT 
 Comunidades amigas 
 Háblanos de ti 
 Nuestras fotos 
 Tutos para grupos 
 Tutos Administradores 
 Tutoriales varios 
 Música 
 Tutoriales Power Point 
 Tutos Psp de Aveplateada 
 Tutos de Rita Patri 
 Tutos de Layla 
 Navidad 
 Materiales 
 Fondos para usar 
 BUZONES 
 Dudas del Corel 
 Exclusivo para la comunidad 
 FIRMAS 
 Efectos de fotos y autofirmas 
 Rincón de Aveplateada 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 
 
  Eines
 
General: LA MUERTE DE ANTOÑITO ......... (Poesia Gitana)
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: Any22  (Missatge original) Enviat: 23/05/2011 04:00
 
1-7
 
 
 
Muerte de Antoñito
el Camborio
 
 

Voces de muerte sonaron
cerca del Guadalquivir.
Voces antiguas que cercan
voz de clavel varonil.
Les clavó sobre las botas
mordiscos de jabalí.
En la lucha daba saltos
jabonados de delfín.
Bañó con sangre enemiga
su corbata carmesí,
pero eran cuatro puñales
y tuvo que sucumbir.
Cuando las estrella clavan
rejones al agua gris,
cuando los erales sueñan
verónicas de alhelí,
voces de muerte sonaron
cerca del Guadalquivir.

Antonio Torres Heredia.
Camborio de dura crin,
moreno de verde luna,
voz de clavel varonil:
¿Quién te ha quitado la vida
cerca del Guadalquivir?
Mis cuatro primos Heredias
Hijos de Benamejí.
Lo que en otros no envidiaban,
ya lo envidiaban en mí.

Zapatos color corinto,
medallones de marfil,
y este cutis amasado
con aceituna y jazmín.
¡Ay, Antoñito el Camborio,
digno de una Emperatriz!
Acuérdate de la Virgen
porque te vas a morir.
¡Ay Federico García,
llama a la guardia civil!
Ya mi talle se ha quebrado
como caña de maíz.

Tres golpes de sangre tuvo
y se murió de perfil.
Viva moneda que nunca
se volverá a repetir.
Un ángel marchoso pone
su cabeza en un cojín.
Otros de rubor cansado
encendieron un candil.
Y cuando los cuatro primos
llegan a Benamejí,
voces de muerte cesaron
cerca del Guadalquivir.

 
 
 
 A/D
 
 
 
 

 
 
 


Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: AVEPLATEADA Enviat: 30/05/2011 02:42




 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats