Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

NombresAnimados
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Reglas de la Casita 
 Administración 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Me presento 
 General 
 Sabías que... 
 Música 
 Cocina 
 Sala de chat 
 Todo sobre Salud 
 Páginas amigas 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Fondos 
 Imágenes - Gifs 
 Materiales 
 Tutoriales 
 Tutoriales externos 
 Prácticas - Dudas Psp 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Ofrecimientos 
 Retira Firmas 
 ▬▬▬▬ Haditas ▬▬▬ 
 Elissa 
 Black Star 
 Marilis 
 Maryhelp 
 Meche y Noris 
 Miriam - Laurys - Yobe 
 Radio 
 Velia 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 
 
  Eines
 
General: SILENCIOS FINGIDOS...
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: Casimiro López Cano  (Missatge original) Enviat: 18/06/2013 16:16
 





No sé si alguna vez habéis sentido, justo al atardecer,
el inmenso placer de suicidaros.
No sé, pero os invito -si es posible a la orilla del océano-
a intentarlo algún día
una tarde cualquiera de estas tardes
albero de un verano,
pero siempre a la hora asesina en que se inmolan,
ebrios de savia y luz, los girasoles.
(Están llenas las calles de cadáveres
que deambulan sin rumbo, suicidados
a punto de empezar un nuevo día.)
Y te dejas el tiempo en las aceras desangrando aritméticas palabras,
te vas de las ciudades que prohibieron construir en sus muros ventanales,
te olvidas el adiós del cementerio, y el azufre del miedo,
te cansas de guardar para mañana porque mañana es hoy y hoy –si el mar es mar- serás eterno.
Y te olvidas…, te olvidas de los llantos de cerveza,
de las risas de nailon,
de las preces que eleva un cigarrillo,
del conjuro asimétrico del sexo, te olvidas de ti mismo,
de los grillos que se inventan crepúsculos de adobe,
te olvidas de tu acento, del olor a mandrágora e incienso a orillas de tu aliento,
a la distancia exacta de tu piel, te olvida de que existes –si es que existes-,
de cuando fuiste tórtola y tus vuelos intentaban dianas sobre el sol,
de cuando fuiste pino y se embriagaba tu cintura de musgo
con la brisa que pinaba el tomillo.
Te suicidas tú mismo, sin que nadie mancille la hemorragia de silencio que se adueña del mundo,
sin que nadie se invente un silogismo que te nazca –recién niño- de nuevo.
Te suicidas tú solo, a tarde lenta,
a plazos bien contados, y a la grupa de un ángel, noche a noche,
reinventarás el cielo y pondrás nombre al infinito número de estrellas.

Vicente Martín Martín

(De silencios fingidos)

 



Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: flaquita Enviat: 19/06/2013 05:24

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: veroalex Enviat: 20/06/2013 03:45
verozps33308534zps2a720.gif


 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats