Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

NombresAnimados
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Reglas de la Casita 
 Administración 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Me presento 
 General 
 Sabías que... 
 Música 
 Cocina 
 Sala de chat 
 Todo sobre Salud 
 Páginas amigas 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Fondos 
 Imágenes - Gifs 
 Materiales 
 Tutoriales 
 Tutoriales externos 
 Prácticas - Dudas Psp 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Ofrecimientos 
 Retira Firmas 
 ▬▬▬▬ Haditas ▬▬▬ 
 Elissa 
 Black Star 
 Marilis 
 Maryhelp 
 Meche y Noris 
 Miriam - Laurys - Yobe 
 Radio 
 Velia 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 
 
  Eines
 
General: AMADA MÍA....
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: Casimiro López Cano  (Missatge original) Enviat: 24/11/2013 13:00


20420S.jpg

Amada mía

Ha pasado mucho tiempo, y te busqué cuando aún mi cabello era negro azabache, en diferentes estaciones caminé por largos senderos, crucé mares y montañas, soporté el frío doloroso de la nieve blanca y soporté el calor de las selvas tropicales. Caminé buscando aquel amor donde todo era soportable. Nada pudo detenerme porque siempre me alimentaba de una luz, le puse de nombre: ”esperanza”.

Y así, mi esperanza, mi soledad y yo te buscamos, pasaron muchos años, muchos inviernos, muchas primaveras y mi soledad era la misma que cuando empecé aquella búsqueda. Hoy tengo el cabello gris, la piel cansada por el tiempo y mi mirada ya no tiene aquel brillo que iluminaba mi leal compañera.

La vida me resultó muy breve, los caminos muy cortos y no te pude encontrar, ni en las primaveras ni en los otoños, ni en los bellos atardeceres.

Ya con las rodillas gastadas y con los ojos cansados que contemplaron miles de atardeceres… me senté a la sombra de un árbol, junto a un rosal de pétalos amarillos y en el horizonte ya moría el sol una vez mas… con sus tonos naranja y rojo… una gaviota surcaba el azul oscuro del cielo…. Apacible y sin prisa agitaba sus alas de libertad.

Fue en ese instante cuando sentí tu aroma, fue el momento más hermoso que jamás había antes conocido, sentí tus palabras, sentí la inmensidad de tu amor…. Sentí tu alma bella como ese atardecer, tu alma bella como el vuelo de aquella blanca gaviota, sentí tu suavidad en los pétalos de aquellas hermosas rosas. Finalmente te encontré, aunque no te vi, te sentí y aun te siento.




Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: 1April1 Enviat: 24/11/2013 17:24

Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: Casimiro López Cano Enviat: 24/11/2013 20:18
April. Gracias por compartir tu interesante mensaje o leer el mío y por tu importante participación en la página y tambien por la leal e incondicional amistad  que -virtualmente- compartimos. Un abrazo. Casimiro

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: flaquita Enviat: 25/11/2013 07:02


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats