Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

NombresAnimados
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Reglas de la Casita 
 Administración 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Me presento 
 General 
 Sabías que... 
 Música 
 Cocina 
 Sala de chat 
 Todo sobre Salud 
 Páginas amigas 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Fondos 
 Imágenes - Gifs 
 Materiales 
 Tutoriales 
 Tutoriales externos 
 Prácticas - Dudas Psp 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 Ofrecimientos 
 Retira Firmas 
 ▬▬▬▬ Haditas ▬▬▬ 
 Elissa 
 Black Star 
 Marilis 
 Maryhelp 
 Meche y Noris 
 Miriam - Laurys - Yobe 
 Radio 
 Velia 
 ▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬ 
 
 
  Eines
 
General: POEMA 7
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: Jose Mancilla  (Missatge original) Enviat: 22/01/2017 11:13
 Mensaje 1 de 1 en el tema 
De: Jose Mancilla  (Mensaje original) Enviado: 22/01/2017 13:04
Noël ... en Or  ... Belle image




POEMA 7

Alma mía! Alma mía! Raíz de mi sed viajera, 
gota de luz que espanta los asaltos del mundo. 
Flor mía. Flor de mi alma. Terreno de mis besos. 
Campanada de lágrimas. Remolino de arrullos. 
Agua viva que escurre su queja entre mis dedos. 
Azul y alada como los pájaros y el humo. 
Te pariò mi nostalgia, mi sed, mi ansia, mi espanto. 
Y estallaste en mis brazos como en la flor el fruto.

Zona de sombra, línea delgada y pensativa.
Enredadera crucificada sobre un muro.
Canciòn, sueño, destino. Flor mía, flor de mi alma.
Aletazo de sueño, mariposa, crepúsculo.

En la alta noche mi alma se tuerce y se destroza. 
La castigan los látigos del sueño y la socavan. 
Para esta inmensidad ya no hay nada en la tierra.
Ya no hay nada.
Se revuelven las sombras y se derrumba todo.
Caen sobre mis ruinas las vigas de mi alma.

No lucen los luceros acerados y blancos. 
Todo se rompe y cae. Todo se borra y pasa,
Es el dolor que aúlla como un loco en un bosque. 
Soledad de la noche. Soledad de mi alma. 
El grito, el alarido. Ya no hay nada en la tierra! 
La furia que amedrenta los cantos y las lágrimas. 
Sòlo la sombra estéril partida por mis gritos. 
Y la pared del cielo tendida contra mi alma!

Eres. Entonces eres y te buscaba entonces.
Eres labios de beso, fruta de sueños, todo.
Estás, eres y te amo! Te llamo y me respondes!
Luminaria de luna sobre los campos solos.
Flor mía, flor de mi alma, qué más para esta vida!
Tu voz, tu gesto pálido, tu ternura, tus ojos.
La delgada caricia que te hace arder entera.
Los dos brazos que emergen como juncos de asombro.
Todo tu cuerpo ardido de blancura en el vientre.
Las piernas perezosas. Las rodillas. Los hombros.
La cabellera de alas negras que van volando.
Las arañas oscuras del pubis en reposo.

 JOSÉ MANCILLA
 
 
 



Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: Tatisverde Enviat: 23/01/2017 21:09
 

Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: feernov Enviat: 30/01/2017 16:46

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: feernov Enviat: 30/01/2017 16:47


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats