Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

"PORTAL CHILENO"
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
  
  
  
 ♥ENTREGA DE FIRMAS♥ 
  
  
  
  
  
  
  
 ♥AREA DE APOYO PORTAL CHILENO♥ 
  
 GRUPOS UNIDOS 
 
 
  Eines
 
General: FELIZ MARTES A TODOS
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: elopolis  (Missatge original) Enviat: 27/10/2015 15:54


¿Qué CÓMO aprendí a vivir y CUÁNDO aprendí a querer?.... 
¿Qué cómo aprendí a sufrir?.... ¿Cuándo?.... ¿cómo?.... no lo sé. 
Aprendí a mirar las estrellas, alumbrando los sueños con ellas. 
A mirar los colores del viento y a sentir el sabor del silencio. 
Aprendí a encender ilusiones y a escuchar hablar los corazones, 
con palabras calladas, con matices de mil sensaciones. 
CUANDO un día, el dolor tomó mi mano, conocí de frente a la tristeza, 
la pena y el llanto se marcharon, al sentir el amor y gran desilusion, no su grandeza 
La soledad, querida compañera, la que con tanto miedo rechazaba, 
me mostró la paz y la armonía de los MOMENTOS que con ella estaba. 
Comprendí, el sentido de la vida, viviendo el amor y la desdicha, 
sintiendo la alegría y la tristeza, conociendo lo breve de la vida. 
Aprendí el valor de la paciencia, a calmar los vientos de mi ira, 
a llenar con mares de esperanza las zonas más oscuras de mi vida. 
Es así, que aprendí a vivir. 


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: diana72 Enviat: 27/10/2015 16:09
Qué bonito ! te felicito. Gracias

Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: Laura Frias Enviat: 27/10/2015 17:40
"Aprendí a mirar las estrellas"...Eso me dejó pensando, querida, en ala primera vez que vi las estrellas o me tomé noción de ellas, quizá a los 5 o 6 años y me pareció horrible eso de sentirse estar parada en una leve cáscara en medio de miles de otros planetas, habitados o no, pero tan expuestos, tan pequeños, tan insignificantes. Podríamos ser sólo unos seres metidos dentro de una gota de agua de otro mundo, leves partículas de polvo. Nunca olvidé la sensación de angustia que sentí...

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: BIBIESPAÑOLA Enviat: 28/10/2015 16:04
Gracias amigo por tu escrito ten lleno de sentimientos...la vida es de dulce y agras y esta llene de vaivenes ...solo debemos tener fe en Dios y vivir el hoy !
Cariños
Bibi 


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats