|  | 
| General: Poema de Nicolás Guillén Triar un altre plafó de missatges
 |  | 
| | |  |  
| 
| De: Laura Frias  (Missatge original) | Enviat: 27/11/2016 16:45 | 
 | Diana Nicolás Guillén
 
 
 La diana, de madrugada,
 va con alfileres rojos
 hincando todos los ojos.
 La diana, de madrugada.
 
 Levanta en peso el cuartel
 con los soldados cansados.
 Van saliendo los soldados.
 Levanta en peso el cuartel.
 
 Ay, diana, ya tocarás
 de madrugada, algún día,
 tu toque de rebeldía.
 Ay diana, ya tocarás.
 
 Vendrás a la cama dura
 donde se pudre el mendigo.
 -¡Amigo! -dirás-. ¡Amigo!
 Vendrás a la cama dura.
 
 Rugirás con voz ya libre
 sobre la cama de seda:
 -¡En pie, porque nada os queda!
 Rugirás con voz ya libre.
 
 ¡Fiera, fuerte, desatada,
 diana en corneta de fuego,
 diana del pobre y del ciego,
 diana de la madrugada!
 | 
 | 
 | 
 
 
 |  Primer  Anterior 
2 a 6 de 6 
Següent  Darrer   | 
 | |  |  | | De: diana72 | Enviat: 27/11/2016 16:47 | 
 | Muy lindo poema, no lo conocía, amiga. Gracias. | 
 | 
 | 
 
 | |  |  | | En este poema, Guillén refleja lo que era la tiranía de Batista para el pueblo cubano, llamado en aquella época el "prostíbulo de América" y manejado por la mafia de EEUU, ansiando una luz de esperanza, que fue la revolución. 
 | 
 | 
 | 
 
 | |  |  | | De: ANNY 42 | Enviat: 28/11/2016 00:42 | 
 | 
 | 
 
 
 
 
  Primer  Anterior 
2 a 6 de 6 
Següent  Darrer   | 
 |  | 
|  |  | 
|  |  | ©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats |  | 
 | 
 
 |