Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

•((~★~aMoR~aMiSTaD~★~))•
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ::::::::::::::::::::::::::::::::::: 
 ::.ChaT.:: 
 ::::::::::::::::::::::::::::::::::: 
 Presentate 
 Peliculas 
 (♥::..Adornos..::♥) 
 Mapa de Caracteres 
 Codigo De Colores 
 Ares 2.1 
 msn control 
 Reglas del Grupo 
 Gpzna 
 
 
  Eines
 
Poesia: A Ti!
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë  (Missatge original) Enviat: 04/08/2009 00:57

Esa mirada tuya,
tan profunda y tierna
que lo dice todo
en medio del silencio.

Esa mirada tuya,
que eleva mi alma
e inunda mi ser
sin tocar aún mi piel.

Esa mirada tuya
tan indescriptible
que llena de amor
a este libre corazón.

Esa mirada tuya,
tan profunda y tierna
que me lleva a entender
que aún estoy viva y siento.

Esa mirada tuya...



Primer  Anterior  476 a 490 de 490  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 476 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:23
 
 
Cuando todo se mece sobre el párpado abierto de la noche
y se oyen las pisadas
de los últimos porteadores de sueños que se alejan,
cuando la luz ya es término arterial
que la memoria traza desde dentro
y oímos germinar sin acritud
el talar de la sangre
        bajo el peso de un labio,
ella se enciende sola.


Resposta  Missatge 477 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:23
 
Mi lámpara rebelde
arde como áspera piel de las sirenas,
disemina palabras
que son naipes sin luz
sobre la hierba.

Las bautiza
las hunde en las diademas
de la noche.

Es horrible ser dos inútilmente
y por eso la dejo
gozar de mi tristeza,
nadar contracorriente
en la crecida
de otra voz que no alumbra la ceguera
y se enciende
        tal vez
más allá de nosotros.


Resposta  Missatge 478 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:27
 
 
Miraba sus piececitos tapiados
como tallados litorales.
Huir de la tiranía de sus pasos
le haría bien.
Palabras
    Descalzándose
            Sin tiempo.



Resposta  Missatge 479 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:28
 
Como el escalador
que apoya todo el cuerpo
en los resquicios del vacío,
paso sin ser notada
        abriendo las compuertas
                borrando los caminos,
con la boca nodriza y los ojos ausentes.

Rehén de la memoria,
            rememoro el olvido,
ese gran simulacro repleto de fantasmas
que arrastran
        su silencio
                hacia el abismo.


Resposta  Missatge 480 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:29
 
EN ESA NOCHE PABLO...

En esa noche Pablo
besó aquel cuerpo muerto muchas veces,
acarició sus muslos,
    los labios deshojados,
la ternura del sexo impracticable.

El vientre entumecido,
la gangrena incipiente apenas florecida,
el algodón del llanto,
la breve remembranza
de algún lunar dormido para siempre.

 

Resposta  Missatge 481 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:29
 
 

HAY VENTANAS QUE PUEDEN HABITARSE...

Hay ventanas que pueden habitarse
como se habita una ciudad, durante años.
Hay escenas que encienden una vida
y vidas
que encienden una muerte mientras duran.


Resposta  Missatge 482 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:30
 
Tan sólo fue un instante.
Después
aquella imagen fue quedándose atrás
y tuve la certeza
de que ella misma había consentido en su muerte.

El sacrificio es siempre una forma de venganza.
En la noche anterior
él le había prometido llevarla a ver el mar.


Resposta  Missatge 483 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:30
 
La ventanilla de un tren
puede llegar a contener el mundo en un instante.

Después de golpearla
ella cayó de rodillas ante él,
mientras él la miraba
y su mano homicida se abría sin querer
y la piedra sangraba,
se dejaba caer,
se despeñaba talud abajo.



Resposta  Missatge 484 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:32
 
Me pregunto cómo se conocieron.
En dónde enamoraron.
Si ella sabía coser.
Si habría criaturas esperándola.

No pude decir nada.
Asistir al fragmento de la vida de otros.
Sentir la medianía de un cuerpo malogrado.
Ver cómo me alejaba
y mi ojos sin tiempo
querían estirarse, detenerse,
comprender.


Resposta  Missatge 485 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:32
 
HE LLEGADO AL INICIO...

He llegado al inicio,
como quien se extravía
bajo la rotación laberíntica
de un bosque sin raíces.

Y doy vueltas
        Y vueltas
sobre mi propia herida
tras la única gasa
que macera el silencio y su drenaje,
la dársena del tiempo.

 

 



Resposta  Missatge 486 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:33
 
 
He llegado al inicio
        y mi nombre no era
más allá de un abismo sin aliento
y mi cuerpo sin nombre
se llenaba de lámparas
                y niñas,
perdía pie
sin reservar la hierba.

Y mi arena se oía
crepitar hasta el fondo
sobre el granizo muerto.

 

 



Resposta  Missatge 487 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:33
 
LA MISMA INCERTIDUMBRE...

La misma incertidumbre
con la que un día preciso
que ya fuiste acordando sin saberlo,
comienza a desprenderse
la leve gasa que ocultara
        la trama de tu herida,
una herida reciente que late sin hablar
y está tan dentro
que tu vida depende de mantenerla viva.

 

Resposta  Missatge 488 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:34
 
 
Con la misma soltura
con la que cada órgano se acomoda para el parto
y se abre un trecho de luz
en mitad de tu cuerpo,
una tarde descubres
que no puedes contar tus cicatrices
pues sus bordes te unen a fragmentos de otros,
a vidas paralelas,
a bálsamos de humo.


Resposta  Missatge 489 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:35
 
 
 Es entonces
que esa herida se cumple
y es más cierta que el mundo,
nos regresa al origen,
sus lámparas de arena,
la palabra en el vientre,
cuando todos vivíamos
recíprocos y juntos
cuidando las heridas.


Resposta  Missatge 490 de 490 del tema 
De: Vämþ†ërrỹv룦v¦ëñ†ë Enviat: 04/08/2009 07:35
 
 
MÁQUINA TEMERARIA

Máquina temeraria.
Yo soy la que comienza a no existir.
Mientras ella
se preña
se atraganta
con mis escritos de la tarde.
Desordena
quiebra
despedaza
se adueña
sabe
que yo la escucho desde dentro.

 


Primer  Anterior  476 a 490 de 490  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats